“La pitjor notícia és que l’indult és una eina de mercadeig polític”, ha dit la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. I com confirmant-ho, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, deia que el govern de Pedro Sánchez vol els indults per als presos polítics independentistes, per “sortir del bucle” de deu anys d’ofensiva independentista i evitar que es produeixi un altre intent unilateral.
Dues declaracions que es complementen i que vénen a donar l’una –la de Carmen Calvo– la raó a l’altra –la de Laura Borràs–. En definitiva, que el debat sobre els indults als presos polítics jutjats i condemnats pel Tribunal Suprem espanyol no fa sinó ocultar l’arrel del problema: la necessitat d’una amnistia que abasti tots els condemnats, processats i exiliats per defensar i exercir el dret a l’autodeterminació, que superen els tres mil.
Mentre debatem sobre els indults, la repressió colonial s’estén sense aturador. I afecta no només persones concretes sinó algunes que tenen càrrecs públics, amb la qual cosa l’imperi amenaça de desmuntar, una vegada més, via inhabilitacions, l’estructura de representativitat triada per la bona gent catalana en les eleccions.
Com passa amb la mateixa presidenta del Parlament, el segon càrrec institucional autonòmic. O amb el diputat Francesc de Dalmases, que aquesta semana hem sabut que volen processar també.
He recollit, sense voluntat de ser exhaustiu, diverses informacions recents sobre les amenaces judicials que pengen avui sobre els caps de persones vinculades amb l’exercici del dret a l’autodeterminació al nostre país:
-La Fiscalia proposa multar els 44 advocats que van querellar-se contra la jutgessa que empaita Boye.
–El Tribunal de Comptes ha inclòs l’eurodiputat d’Esquerra Republicana, Jordi Solé, a la causa per suposades despeses irregulares en la política exterior de la Generalitat.
–328 represaliats pels talls convocats per Tsunami Democràtic l’11, el 12 i el 13 de novembre de 2019 a la AP-7, en protesta per la sentència del Tribunal Suprem contra polítics i representants dels movimiento cívics.
–quatre consellers i 12 diputats comencen mandat amb causes judicials.
Tot plegat, en el benentès que no hi ha per què renunciar als indults –mesura que alleugiria evidentement la situació d’aquests condemnats concrets– mentre defensem l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació com a element irrenunciable per resoldre el conflicte polític amb l’imperi espanyol. Ara mateix un estat membre fundador de la Unió Europea, la jacobina República Francesa, està negociant amb els independentistes de Nova Caledònia la celebració del tercer referèndum sobre la independència d’aquesta colònia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!