Coberta del llibre “Dones a les ones”
Les dones catalanes i la ràdio. Una història des d’una mirada feminista
HUMBERT ROMA 4 ABRIL 2022
La professora Elvira Altés (UAB) firma el que anomena “reportatge històric” Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones (Pagès editors 2020), un treball d’investigació de mirada feminista sobre la història de la ràdio a Catalunya fins als anys 2000. Un estudi ambiciós tant per l’abast del tema abordat –el relat i l’anàlisi de gairebé un segle d’una professió, el periodisme radiofònic, a la Catalunya estricta, des de la perspectiva de la dona– com per la multitud de veus de dones que s’hi recullen.
Elvira Altés mai no oculta que aquest és un treball col·lectiu que ella assumeix com a propi. I en deixa constància a les notes que acompanyen tots els testimonis, atribuint la feina concreta a qui l’ha fet. Perquè els testimonis recollits –la majoria per ella mateixa– i la seva varietat són una de les principals virtuts d’aquest llibre. Com ho és també l’atenció a tot el territori que és l’àmbit de la recerca i a tots els vessants de la radiodifusió. Amb especial atenció no només per la ràdio que es fa des de Barcelona sinó també per la que fan dones radiofonistes arreu del país. I també per la que es fa des de les emissores municipals i el fenomen de les ràdios lliures.
Segons es desprèn del seu relat, aquesta ha estat una brega extraordinària. Des de les primeres radiofonistes, triades perquè calia una veu diferent que completés la del mascle, passsant per un llarg periple de la locutora “florero” respecte el protagonista home en la majoria dels programes, fins a la realitat actual.
Una realitat en què encara es mantenen eternes discriminacions com ara (encara!) les diferències de tracte com les de menor salari en relació al dels homes o la prevenció (encara!) a l’hora de contractar-les, per un possible embaràs. Però també una realitat en què, segons conclou la mateixa Elvira Altés “en qualsevol registre hi trobem dones que condueixen programes i espais informatius, al costat de dones que fan producció, edició, realització o guions, i apliquen el seu talent a construir un panorama radiofònic ric i divers, plural i estimulant de la radiodifusió catalana”.
Perquè una altra de les característiques del treball de recerca ara convertit en llibre és que recull testimonis de dones que treballen, o han treballat, en tot el ventall de feines radiofòniques possibles en un món –com la ràdio– que ha viscut, i viu ara de forma encara més accelerada, tants canvis tecnològics o de format: periodista, guionista, productora, locutora, veus per al teatre i la novel·la radiats, publicitat, control…
Ho fa amb un esquema de relat –“història coral”, en diu– en què repassa, en capítols dedicats a cada decenni, els esdeveniments històrics, els canvis legislatius i tecnològics, l’economia i l’evolució del públic receptor amb especial atenció per a les dones oients, les lluites socials, els inicis i el creixement del moviment feminista fins a l’eclosió dels darrers anys… I una dedicació expressa, esclar, per la llengua. Des d’aquelles exigències de les empreses –en ple franquisme– perquè la locució fos en perfecte espanyol fins a la progressiva presència del català, a partir de les acaballes de la dictadura, i d’aquí l’exigència d’una bona dicció en la nostra llengua.
Dones a les ones obre multitud de finestres cadascuna de les quals convida a estudis específics posteriors. I beu també, com en deixa constància en una detallada bibliografia, de textos ja publicats d’on recull fets i opinions incorporats. L’índex onomàstic –per al qual només tria noms de dones, la majoria d’elles radiofonistes–, en referencia 457. Ja era hora i de justícia, doncs, un llibre com aquest. Perquè ja ningú més faci la història parlant nomes de protagonistes masculins.
Mèdia.cat, observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils, em publica avui aquest comentari del llibre d’Elvira Altés “Dones a les ones”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!