Avui és el Dia internacional de la llengua materna, segons la UNESCO, i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ho aprofita per fer un crit d’alarma sobre l’estat actual i les perspectives de futur del català a la Franja de Ponent. Alhora proposa diverses mesures, que impliquen entre d’altres les institucions locals, autonòmiques i educatives i els mitjans de comunicació de l’Aragó, per capgirar-ho. Aquí teniu el comunicat sencer:
COMUNICAT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA-IEA AMB MOTIU DEL DIA DE LA LLENGUA MATERNA, 21 FEBRER DE 2021
Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA aprofitem la data del 21 de febrer, declarat per la UNESCO Dia Internacional de la Llengua Materna, d’una banda, per fer un crida a la població de la Franja en general, per tal que s’adopte un compromís més ferm per fer front al procés de substitució lingüística que s’hi està produint, segons constaten diversos estudis i enquestes. Fa poc hem sabut que l’ús de la nostra llengua, a les comarques aragoneses catalanoparlants, està retrocedint de manera preocupant. Segons l’enquesta sobre usos lingüístics de l’entitat Plataforma per La Llengua (informació publicada recentment en El Punt Avui), el català parlat a la Franja ha passat d’un 73’6% d’ús a tan sols un 49’6% en només 15 anys (de 2005 a 2020), situant-se com el territori de parla catalana que més ha patit aquesta davallada.
Per altra banda, demanem a les administracions locals, comarcals i autonòmica; organitzacions polítiques, sindicals, agrupacions empresarials; institucions educatives –escoles, instituts i universitats–; entitats i associacions culturals, d’oci, esportives; i mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió, internet–, una implicació decidida per aturar aquest procés.
A més, interpel·lem de manera especial a la Comunitat Autònoma d’Aragó perquè realitze urgentment un diagnòstic propi i precís de la situació de les llengües a casa nostra i, si constata aquesta situació, es replantege el model lingüístic, tant pel que fa a l’estatus jurídic de les llengües pròpies, que haurien de passar de “protegides” a “cooficials”, com a l’augment de recursos humans i materials necessaris per tal de revertir aquesta situació.
Apel·lem també a la responsabilitat de les corporacions municipals i comarcals, i més quan, en la major part de les ocasions, s’incompleixen declaracions pròpies de compromís envers la nostra llengua, impedint, per exemple, que la ciutadania s’hi pugue adreçar en la seua pròpia llengua; discriminant-la i reduint-la a la mínima expressió en els actes polítics i públics –bandos, plens municipals, comunicats, xarxes socials, festes, cultura, etc.–; i no considerant-la en els projectes educatius de centres de titularitat municipal com les escoles infantils, element clau per mantenir la transmissió lingüística, i que actualment, actuen de manera contrària al que seria desitjable, ja que els primers anys de socialització dels xiquets són de vital importància perquè es consoliden com bilingües o monolingües, circumstància aquesta darrera que els limita oportunitats futures de naturalesa social, cultural, educativa, econòmica, etc.
La pèrdua d’una llengua suposa per a la nostra comunitat autònoma un empobriment de primera magnitud del patrimoni cultural, comparable, per exemple, a la fi de tot un ecosistema ja que una llengua condiciona l’“ecosistema cultural d’una comunitat” perquè ens aporta una visió particular i original del món; mentre que a nivell personal, implica una pèrdua d’identitat –de connexió amb els nostres avantpassats–; empobriment econòmic –de possibilitats laborals i de negocis amb comunitats veïnes–; desavantatges educatius a l’escola, l’institut i la universitat; limitacions culturals –literatura, cinema, teatre, etc.–, entre altres.
La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística, ja que el llindar del punt de “no retorn” es troba en el 30% de parlants; i més, quan s’ha constatat que és el segment dels joves el que més ha abandonat l’ús social de la llengua.
Per tot això, demanem que aquest 21 de febrer, Dia de la Llengua Materna, sigue, no una celebració merament rutinària, sinó un dia que marque el començament d’un canvi de tendència fruit de l’assumpció de la responsabilitat que a cadascú ens pertoca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!