El ple de l’Ajuntament de Gasteiz (Vitòria) va aprovar ahir –amb els vots en contra del Partit Socialista d’Euskadi i PP– una moció presentada pel PNB, EH Bildu i Elkarrekin Vitoria (grup municipal en què participa Podemos) donant suport a la jutgessa argentina María Servini en el procediment obert contra l’exministre Rodolfo Martín Villa per “homicidi agreujat en un context de crims contra la humanitat”. Alhora, el ple denuncia que diversos polítics espanyols –entre ells expresidents socialistes del govern com Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero– i exdirigents sindicals –com ara els exsecretaris generals de la UGT Nicolás Redondo i Cándido Méndez, i de CCOO Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo– hagin enviar cartes a María Servini elogiant-lo i exculpant-lo.
María Servini acusa Martín Villa de ser responsable, entre d’altres, de la mort a trets de la policia espanyola de cinc obrers a Vitòria, amb más de cent ferits, el 3 de març del 1976, quan era ministre de relacions sindicals, i d’un mort i 150 ferits a Pamplona durant els “sanfermines” el julio del 1978, quan era ministre de l’Interior en plena transició. Així com de la connivència amb el règim franquista, amb què Martín Villa va ocupar importants càrrecs polítics.
La revista Sàpiens dedica portada i dossier aquest mes de noviembre a aquest personatge sinistre. I recorda, entre d’altres, com l’Onze de setembre del 1978, sent ministre de l’Interior, la policia espanyola va matar a Barcelona, al carrer de Ferran el jove de setze anys Gustau Muñoz, militant del Partido Comunista de España (internacional), que s’hi manifestava. Barcelona coneixia bé el personatge de quan, a les acaballes del franquisme, va ser-ne governador civil i “jefe provincial” del Movimiento, el partit únic de la dictadura.
Sàpiens relata les sèves peripècies, des que el 1962 va ser nomenat “jefe nacional” del Sindicato Español Universitario (SEU) fins a com va aprofitar la seva carrera política, un cop acabados les diversos missions encomanades, per accedir a càrrecs en 93 empreses i ser-ne membre dels consells de direcció de 45. Tot plegat, havent passat durant el franquisme, entre molts altres llocs d’influència, per la secretaria general de la poderosa Organización Sindical.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!