M’arriba a casa, a Barcelona, el númerro 147, de novembre d’enguany, de la revista “Temps de Franja”. Una mostra de la constància de la gent que la fa possible com a resposta a la necessitat de tenir un mitjà de comunicació en català que abasti la totalitat de les comarques de la Franja de Ponent.
Número que correspon als vint anys de la revista. “Una empresa gens fàcil que ha anat eixint endavant per la il·lusió i l’afany d’un grup de persones i entitats amb voluntat de ser i que ningú els ensorre la seua identitat cultural i lingüística” –com diu en la seva salutació qui en va ser el seu director durant onze anys, Màrio Sasot.
“Temps de Franja” va sortir en format paper deu vegades l’any fins al 2011, que es va reduir a quatre, fent la resta en format pdf enviat per correu electrònic. En aquest número commemoratiu, firmen articles gent destacada de la vida cultural i política de la Franja, i sobretot gent que al llarg d’aquests vint anys de vida –com porta per títol– n’han garantit la continuïtat. Al llarg de tots ells, hi plana la figura irrepetible de Josep Galan, que ens va deixar encara força jove per culpa d’un maleït càncer. Galan ho va ser tot en els orígens i primers anys de la revista: impulsor, mantenidor –persistent fins a l’esgotament com era–, cercador de recursos i col·laboracions…
Destaca, d’aquest temps, la incorporació del suplement “Temps d’escola”. “Eina didàctica per a l’aula aragonesa de parla catalana”, com diu el seu lema de presentació, és un servei que dona la revista als centres de la Franja on s’ensenya català. Eina necessària per la pervivència de la nostra llengua i el sentiment de catalanitat en aquestes comarques que sovint tenim tan oblidades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!