PEDRO SÁNCHEZ, EL CAÇADOR DE MENTIDES

Quan parlem de fake news, parlem ras i curt de mentides. Que quedi clar. Ara s’ha triat l’anglès per dir el que dèiem de sempre en català, però és el mateix. Tenyit, si voleu, de moderna tecnologia.

A començaments de novembre, el govern del rei-emperador, que presideix Pedro Sánchez, ens sorprenia –almenys a mi, em sorprenia– amb una ordre al BOE destinada a combatre la “difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica, de desinformació, que pretèn influir en la societat amb finalitats interessades i espúries”. boe 5 noviembre 2020

Preveu, l’ordre, un pla d’actuació, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació, per lluitar –diuen– contra la desinformació, i ho fa emparant-se en les previsions de la Unió Europea al respecte. Fonamentant-ho, entre d’altres, en les mentides difoses arran de la pandèmia del covid 19. I, en general, en la necessitat de defensar el dret a la lliure expressió i la pluralitat.

El pla estableix tot un mecanismo complex de seguiment i detecció de la mentida a les xarxes socials i posa especial èmfasi en la necessitat d’aplicar-lo en els períodes electorals. Per fer-ho, crea una estructura constituïda pel Consell de Seguretat Nacional; el Comitè de Situació; la Secretaria d’Estat de Comunicació; la Comissió Permanent contra la desinformació; les autoritats públiques competents, i el sector privat i la societat civil.

Aquest “sector privat i societat civil” inclou “els mitjans de comunicació, les plataformes digitals, el món acadèmic, el sector tecnològic, les organitzacions no governamentals i la societat en general”. I afegeix l’ordre que “les autoritats competents podran sol·licitar la col·laboració d’aquelles organitzacions o persones la contribució de les quals es consideri oportuna i rellevant en el marc de la lluita contra el fenomen de la desinformació”.

En llegir-ho, se m’anava apareixent la gegantina figura del Ministeri de la Veritat, Miniver en la novoparla, del 1984 de George Orwell. Un organisme, el que descriu l’Ordre, configurat per organismes de l’Estat destinats a la seguretat i la propaganda que, benèvolament, demanaran assessorament a persones alienes quan ho consideri oportú.

Quina por! Tot plegat fa un tuf a censura… Això sí, en nom del dret a la informació veraç i lliure. Diuen que serà el mateix Estat qui començarà a aplicar-se les pròpies regles. I que els informes dels seus cossos de seguretat i sentències dels tribunals –que afecten especialment els independentistes i dissidents de tota mena– seran expurgats de tantes mentides que acostumen a contenir.

Afegeix un comentari