Horitzons

Un espai on explico les inquietuds que em generen els contextos que m'envolten.

I. Manu Chao – Clandestino

Manu-Chao-Clandestino

Manu Chao. Un exemple perfecte de fusió tan musical com de missatge. Potser és perquè he crescut escoltant-lo però, malgrat les moltes veritats no massa complaents que relaten les seves lletres, aquest disc em trasllada a un sentiment de benestar difícil d’explicar, alguna cosa com “hi ha moltes coses per les que val la pena enfadar-se, però no val la pena viure enfadat”.

Potser es fa més fàcil d’escoltar quan va arribant la marxa a mesura que avança el disc. Sens dubte val la pena entrar-hi.

“Todo es mentira en este mundo, todo es mentira la verdad. Todo es mentira yo me digo. Todo es mentira porqué serà!”

https://www.youtube.com/watch?v=ftXphqw1Rcg&index=1&list=PLA8C9D2C46DA6150F

PD: les lletres les afegiré tan aviat com pugui.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lleixa de discus per horitzons | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent