2016, 2017 i altres coses

15844386_10210284757749300_1358982666306796082_o

Aquest 2016 m’han passat moltes coses, algunes de grosses com trobar parella o marxar a viure a l’estranger, d’Erasmus. Per aquest últim motiu, estic particularment orgullós dels 5km en 22’30”. Tot i així, comptant-ho ara fa 5 anys que vaig deixar l’esport regular. Aquest 2017 toca posar-s’hi pels anys que vindran.

Seguirà tocant també posar hores a les coses que m’agraden de veritat i dedicar-ne menys a d’altres que no s’ho mereixen. Aquest 2016 ha estat el primer any que he dedicat sencer majoritàriament a la recerca. Encara no n’ha sortit ben bé res però he disfrutat molt. Marxar fora m’ha donat el temps necessari per pensar en el meu futur i veure clar que tot i que no és fàcil aquest passa per la recerca. Fent números de futur, acabant carrera, màster i doctorat em planto gairebé als trenta. 30. Òstia. L’any que vé seré aquí, els dos següents cada cop tinc més clar que fent un màster fora (Leiden, Berlin…) i el doctorat si en trobo el més segur és que sigui també a l’estranger. Plantejar-se un futur lluny de casa, amb la intenció de tornar, impressiona sobretot pel que es deixa de teixir aquí. Enriqueix molt marxar i veure món, ho desitjo a tothom. Suposo que les colles d’amics del segle XXI haurem d’aprendre a teixir en la distància, aprofitar nadals i sobretot viatjar molt amb l’excusa de tenir gent fora. Si d’una cosa me n’he adonat al marxar és del valor dels amics, tan dels que tens a casa com dels nous que fas. No hi ha millor patrimoni i l’hem de cuidar. Acaba sent la família que no ens vé donada però que diu més de nosaltres.

Suposo també que és per això que escric aquest text és per explicar el meu projecte de vida. Això de seguir estudiant no sé si s’entén gaire des de fora. Però creieu-me que segueix la vocació de conèixer la biologia humana per entendre més la vida primer, a través d’això entendre més com funciona el món i a poder ser en un futur aportar-hi nou coneixement. Tot això a més, amb la certesa que l’important és disfrutar del camí i estudiar més em permetrà poder seguir triant a la vida. Conèixer ens fa lliures, ens fa venir ganes de viure i per viure què millor que fer de la teva vocació la teva feina. Aquestes crec és la lògica que segueixo. Porto només 4 mesos amb una jornada laboral de 8 hores i encara que siguin pràctiques (no en veig ni un) les hores em passen volant. M’agradaria poder dir el mateix tota la vida. Per això crec que la recerca tot i no ser un camí gens còmode; al contrari exigent, competitiu i força inestable, pot aportar-me un camí versàtil que em permeti desenvolupar una vida plena.

Per demostrar que recerca i ciència no són sinònims de desconnexió social penjo aquest vídeo d’en Noam Chomski, científic de la llengua i un gran activista social. Bona radiografia del món de capitalisme irracional i sense valors en què vivim però volem canviar: