Reflexionant d’Erasmus I

Amsterdam MuseumNacht

Estic preparat, ja em toca. Volia fer-ho abans, espero fer-ho també després. Escriure sobre l’Erasmus vull dir…

L’Erasmus. L’Erasmus no és un partit fàcil de jugar. La pressió és alta. És com sortir al camp per ser el Barça de Guardiola. Cruyff diria: surt i disfruta!. I jo òstia però potser la Orientation Week no ho va petar tant… De moment, deixem’ho amb un Barça de Luis Enrique. Que sí, que triplet també, pero… èh!?

He trobat la meva MSN. El Nil (Ney) ja el coneixia i el Louis (Suarez) vingut d’Irlanda ha estat tot un nou. I sí, és pretensiós afirmar ser el tercer però bé, sóc l´únic amb qui (ho) visc tot el que sóc en tot moment; així que què collons sóc el meu Messi particular.

A la meva Antonella de Girona, amics i família, la distància em fa adonar-me de la sort que tinc. A partir d’ara però, deixem-nos de referències que això va de lo que va. Del (meu) Erasmus.

Context:

  • Situació: sóc a Leiden, una ciutat Holandesa entre la Haia i Amsterdam. De mida, més o menys com Sabadell però… #grissensefestapurantpotserdivendresidissabtesortdelsamics no. #ambcanalsimoltaplujanogairesolperoambmoltsestudiantsimesvidillaperopotsernogaireambienterasmus sí.
  • Fent?: la meitat de 4t de Ciències Biomèdiques. Un moment, la meitat!? – Pensareu. – Tocant-te les boles! – Concloureu. Doncs, no. Estic fent unes pràctiques al Center for Proteomics and Metabolomics -mola èh- 8h al laboratori cada dia – pringat, gràcies. A més, estic fent cursos de tres masters diferents. #ganesdecomplicarselavida

Per trencar mites i engrandir llegendes escric de l’Erasmus. La primera setmana (laOrientationWeekquenohovapetartant) me la vaig passar dormint al terra de residències entre Amsterdam i Leiden, em vaig carregar el mòvil i sense saber-ho vaig visitar amb no gaire esperança la que seria la meva nova casa després de ser homeless airbnbplus durant un mes i una setmana. També vaig conèixer el meu housemate a part del Nil, el Louis i molta altra gent però potser no tanta com em pensava #siguemsincers. I ens vam comprar una bici, la meva Gazelle marró companya de punxades i de pedals circunvalats.

Les setmanes següents van passar petant-nos el cul dues hores al dia sobre la #bicisensemarxes fins a Zoetermeer (l’Airbnb més barato que vam trobar), caient al canal (Louis) i fent moltes altres coses que ja no recordo prou.

En aquest punt us hauria de començar a parlar de les #houseparties que muntem com a amfitrions però aquest capítol encara està en marxa així que ja us l’explicaré més endavant. (Només dir-vos que aquest dissabte vam fer la segona i a Leiden ja som Legen – wait for it- daries). Per no fer-ho us diré què m’ha passat avui.

Avui se m’ha trencat la clau del candau de la bici. S’ha quedat dins la cabrona i ni l’ajuda d’un Alemany, d’una Grega, un Italià, un Holandès i un Madrileny no ha servit. Així que res d’International Homemade Pizza Dinner a casa la Thessa i el Jonas (si veieu que surten moltes nacionalitats no malpenseu, no fantasmejo, és que parlo de l’Erasmus;). Doncs bé, avui era un dia d’aquells en què eren les set de la tarda i ja portava quatre birres i ni la meva (mala) sort a evitat que me n’anés xino-xano, ballant i xiulant amb la música cap a casa amb peestop inclòs.

Dir també que ja tenim bar (temple) per veure el Barça. El Vikings. I per si no us n’havíeu adonat fa tres tres mesos que no jugo a futbol. Vamos que m’estic xutant a sobre, d’aquí les metàfores futbolístiques…

Records i una abraçada,