I. Manu Chao – Clandestino

Manu-Chao-Clandestino

Manu Chao. Un exemple perfecte de fusió tan musical com de missatge. Potser és perquè he crescut escoltant-lo però, malgrat les moltes veritats no massa complaents que relaten les seves lletres, aquest disc em trasllada a un sentiment de benestar difícil d’explicar, alguna cosa com “hi ha moltes coses per les que val la pena enfadar-se, però no val la pena viure enfadat”.

Potser es fa més fàcil d’escoltar quan va arribant la marxa a mesura que avança el disc. Sens dubte val la pena entrar-hi.

“Todo es mentira en este mundo, todo es mentira la verdad. Todo es mentira yo me digo. Todo es mentira porqué serà!”

PD: les lletres les afegiré tan aviat com pugui.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *