La música com a fi

Hola món,

Horitzons neix d’una idea d’aquestes que se’t posa al cap i no para quieta fins que la fas realitat. Aquesta era veure com passaven setmanes i mesos i no trobava moments per parar i escoltar música pel simple fet de fer-ho. El temps per agafar un disc i escoltar-lo de la primera fins la última cançó. El temps per entrar a la música, respirar i tornar-ne per tirar endavant. I és que la música de ben segur que molts i moltes la situem entre els majors “petits plaers” que ens regala la vida. Però, a l’hora de la veritat, si fem recompte del temps en què ens la regalem, és molt possible que ens adonem que no es troba entre les nostres majors dedicacions. És aquesta reflexió, aquest merda, que em porta aquí. A obrir un espai on fer de la música que ens agrada la protagonista de les nostres vides encara només sigui per una estona. L’obro primer per mi, com a exercici personal, digueu-me egoista, però després per tothom qui s’hi senti còmode i hi vulgui col·laborar. I de fet, l’objectiu últim potser no és més que crear un espai de reflexió comuna que ens permeti obrir horitzons musicals, que ens ajudi a descobrir nous sons i que porti a les nostres orelles propostes alternatives que a vegades sembla que al entrar a la Península Ibèrica es perdin en el buit.

Començaré obrint la categoria “Lleixa de discus” on pujaré entrades amb bàsicament això, discus. La portada, la llista de cançons, un petit comentari dient què m’ha aportat i per acabar si ningú es queixa un document amb les lletres de les cançons.

De moment poc més, només desitjar aquest bloc sigui una excusa per posar més hores de música a la meva vida i a la de tothom qui vulgui. Si això segon passa, aquest espai ja tindrà motiu de ser.

Gràcies,

Roc Farriol Duran