Homersea

Un text fet a Palma el 16 de juny de 2004, cent anys després del 'Bloomsday'. (Biel Mesquida)

16 de juny de 2004
Sense categoria
0 comentaris

XV. Palma, església de Sant Miquel, capella de la Verge de la Salut, les 8 h tocades

dec tenir neurones que saben arts de vudú qui m’havia de dir que em trobaria aquest dimecres tota xopa d’una arruixada que m’ha agafat vora la plaça de l’olivar davant la verge de la salut la va dur el rei en jaume crec que m’ho contava la tia antònia quan em duia de la maneta a resar m’agrada l’alabastre i la carona virginal em posa bé m’encalanteix els baixos la xarruparia per tot el cos de pedra i de carn viva s’ha de ser amadora de les verges com jo per escriure aquestes coses emperò aquesta secta catòlica ha fet tant de mal durant dos mil anus que em fa feredat li podria contar a la verge de la salut els rotllos amb una mare superiora va ser el màster que m’ensenyà encara m’excita em posa els pèls drets les anàlisis són al fons del formigó que tapa l’illa el missatge ha dit que arribaria a les nou na mireia em fa experimentar sensacions diferents fent les mateixes coses estic repenjada déus estic enfigada són importants els records de les persones mortes he obert el paquetet blau hi ha tres cartes de mon pare a mumare li diu que vol que es casin que està molt content de tenir un fill que tornarà a mallorca perquè l’estima molt serà guionista la borda padrina borda i haurà fet fer un muntatge a una agència especialitzada en crear falses paternitats estic tranquil·la perquè ja he pegat la potada al fons em crida en kwaidan vol saber els resultats vol venir vol estar al meu costat ha tancat tots els negocis bruts de quan va arribar si em diuen que és un mal mal mala sort em posaré a la llista d’espera dels que necessiten un fetge nou no m’aturaré quin guster l’homersea torna sonar el telèfon no tenc ni un moment per pensar escriure sense pensar és com un alliberament li he dit a na mireia que amenaça amb arribar d’un moment a l’altre he sentit el tacte de la veu de na mireia com si em transmetés una correntia energètica de color porpra que m’arribava en onades i onades una sensació de deslliurament de lleugeresa de desferrar-me de la terra i submergir-me en el mar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!