Diré paraules. Teringues de mots, veniu! Boca teva feta meva. Pantaixam. Enfonyall de les bragues: olor forta i estimulant. Mireia! Mireia! Barnús arrabassat. La processó de salives. Penetració de llengües. Calze i ambrosia el fruit dels mugrons. Dreceres cap a la boca sense dents, enfora. El far de la torre de Paraires. El marbre de Kwaidan. Mireia, t’escup damunt les cuixes, damunt el llombrígol, t’escup per tota la febre. Cerc la boca grossa de Kwaidan quan et devor el gallet amb caníbal estreta. Els morros de Kwaidan grossos em xuclen, em destrossen de tremolors i rialles. Ets una ecce dona crucificada. Mireia, Mireia, esclafim com dues orades. Ens aferram com dues nàufragues. Mireia, tens tota la passió que et rebenta, lluminosa. Ens clavam els ulls fosforescents. Bufff! El Corb Marí: les casetes damunt la mar. Els banys de quan era petita. Em faig nina dins els teus braços, dins el teu cul on em perd. Avions a reacció són les teves fugides. El compàs de les ones. Ritmes solidificats i diferents. Fuig! Fuig a l’escapada! Fuig com si tota jo fos aire de tempestes entre llamps i fosca. Una aurora boreal entre les ninetes. Pedres fogueres. Bufff! El Terreno, on vaig ser feliç de nina tants de llunyans estius. Moltes de nits. Gomila Place. Allà cantava tota la Billie Holiday al Jazz Club La Cubana, on em dessagnava per les cordes vocals. Clarors de tómboles, romiatges a la Verge de la Bonanova i el bar Àfrica. Totes dues estormiades fins als encontorns de la ferida. Mireia, Mireia!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!