L'homenet com pixa

Anava a titular l’apunt “My Goodness“, expressió que sembla que li mereixem els molestos catalans.
Lady Ashton ha parlat, ha badallat, públicament i despectiva, dels ciutadans catalans, que, oh sorpresa, representem al voltant del 2 per cent dels europeus i, proporcionalment, de l’esforç taxatiu dels quals s’extreu, ceteris paribus, el 2 per cent de l’astronòmic sou d’aquesta egrègia (en el sentit anglès, sobretot) ciutadana britànica.

La notícia és ara mateix una de les destacades a VilaWeb amb un extracte del videuet que no té pèrdua, però en recomano el visionament íntegre, de bo i una hora. Pel contrast insofrible de la minuciositat amb què mesura cada una de les seves paraules quan es tracta de la darrera cabra d’un ramat perdut en qualsevol racó del món, però en canvi deixa anar aquest rot caragripau, aquesta mena de pet facial que ens dedica amb, com titulava, sobirana displicència… quan es tracta dels catalans. Quin contrast amb el seu adversari, el primer ministre Cameron… 24 hores després, com és la vida.

Lady Ashton en vídeo, alcon-la-alta-representante-de-la-union-para-asuntos-exteriores-y-vicepresidenta-de-la-comi minut 52′: “de los catalanes no voy a hablar” Ah no? Doncs que ens torni el 2% del sou que li paguem nosaltres!

Can’t be bothered, see?

Aviam si li fem entendre que amb els catalans és millor que se’ns comenci a respectar! Ja ho trobarem.