Les Europees (eleccions al Parlament Europeu) van suscitar una atenció escadussera i passatgera, però es podria dir que avui comença la segona volta d’aquells comicis, almenys a efectes nacionals catalans. Si avui el Regne Unit, per via dels escocesos, es desfà del Tractat de 1707 (cosa que ja ho veurem, com s’articularà!), el món que
Acabo de llegir amb fruïció el darrer llibre català que m’ha passat per les mans, Converses amb Teresa Forcades, gràcies a una d’aquestes transaccions informals que ens permeten, als exilats, mantenir un cert contacte físic amb la Terra (internet ho ha alterat tot, però no acaba de ser ben bé el mateix). El llibre que Eulàlia
Després de la simpàtica ocurrència dels poloniesos d’en Soler de dijous passat per captar la benvolença d’Adelson (bon cop de daus!), a mi se m’acut que, almenys per aquest vespre, i ja que és prou improbable que a Kíiv sonin els segadors, podríem revindicar com a ben propi l’himne que, gràcies a Claudio Sanna, tenim
Vespre de ruixats copiosos al camp de Brabant, propici a emmaginacions pausades sobre els temps que vivim, en què tot sembla esllavissar-se per un pendís paradoxal: entre apocalíptic i perfectament normal i assumible. Les nits insomnes de factures i prospectives entròpiques se succeeixen i encalcen amb matins de borses i solucions finals per a l’espontani