Publicat al bisetmanari HORA NOVA dimarts 6 d’abril de 2010
Sóc una de les persones que estoicament vam aguantar el ruixat que va caure a Verges abans i durant la representació de la processó. En totes les converses sortia la frase “mai en la seva història, s’ha hagut de suspendre l’acte” i això donava més gravetat al fet de ser aquest any la primera vegada.
Fins l’últim moment es va discutir entre l’organització la possibilitat de no fer-la i, just en començar, Lluís Llach advertia que potser s’hauria d’interrompre per motius de seguretat si la pluja anava a més. Més tard vaig entendre el perquè mai s’ha suspès. No perquè no hagi plogut mai. Vaig arribar a la conclusió que només s’hauria deixat de fer en el cas que es repetís una nevada com la del 8 de març passat que també va afectar greument la població. Però al mal temps, bona cara, i el cert és que hi van haver molt poques desercions malgrat el xàfec. Els únics que no es van mullar són els que portaven capes impermeables, la resta, els que vam agafar paraigües, vam quedar com ànecs perquè obrir el paraigua representava tapar visió als de darrere. Per tant, no m’estranya que en la pàgina web oficial de l’Associació Processó de Verges (www.laprocesso.cat) es doni les gràcies a la “paciència, l’ordre i la comprensió” de tots aquells que vam assistir i participar a la Processó del Dijous Sant. Tot i les inclemències meteorològiques, tothom va mantenir l’atenció i el respecte, com diu el comunicat de l’Associació, i en dono fe que així va ser. Les farmàcies en diran bé per l’augment de vendes d’aspirines. Bromes a part, veure el Misteri de la Passió, amb pluja o sense, no deixa indiferent ningú. L’escenari col•locat enmig de la plaça Major i amb el decorat natural que són les muralles i les torres de fortificació medievals confereixen espectacularitat a la representació dels tres anys de vida pública de Jesús i en especial els seus últims dies on és traït, detingut i condemnat. El joc de llums contribueix a ressaltar aquest conjunt medieval que acull la posada en escena. La resta és la processó pròpiament dita que passa pels carrers de Verges i en la qual s’hi balla la dansa de la mort, la part més coneguda de la processó i l’única que es va recuperar de totes les que es ballaven antigament al país. És una joia única que en el seu moment es va decidir incloure en la processó i que la història ha jutjat com un gran encert. Cinc esquelets homes salten al so d’un timbal amb un aire tètric que dóna més sentit al símbol de la mort. Encara avui per “tradició” (?) només es permet ballar la dansa de la mort a figures masculines, un fet que aquest any es posa de manifest en una exposició a la seu de l’Ajuntament que recull l’aportació de les dones a la Processó de Verges i que permet adonar-se que gran part de l’esdeveniment depèn de dones però, no obstant això, ni els tres infants de les cinc persones que ballen la dansa poden ser, per “tradició”, nenes. Una llàstima que encara avui es mantingui aquesta discriminació per raó de sexe quan a la vida real això, en principi, està més que superat. Potser en el context de l’època podia tenir un cert sentit, ara, però, això és una contradicció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d’acord amb tu, com a dona és incomprensible i és una injustícia. Jo he anat molts anys a la Processó, perquè tinc un pis a l’Estartit i ho conec. NO és just.