23 de juliol de 2010
Sense categoria
1 comentari

Vacances en temporada alta

Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 20 de juliol de 2010
On és la gent o no sembla que sigui estiu són les expressions que més he sentit aquests dies. Carrers per on es passa tranquil·lament, sense aglomeracions i restaurants on trobes taula amb facilitat. Amb raó el sector turístic està espantat.

L’ocupació entre setmana està a uns nivells alarmants per ser el mes de juliol i els caps de setmana la cosa no millora com ho hauria de fer. La primera quinzena de juliol no és tradicionalment per tirar coets però el declivi d’aquest any ha fet que molts posem en dubte que estiguem a ple estiu perquè no en tenim la sensació. La crisi es nota però no perquè la gent deixi de fer vacances. És un dret social al que, en general, no volem renunciar. Prou atrafegats anem tot l’any com perquè després ens haguem d’estar de fer alguna cosa diferent per vacances. Quan sortim, no volem sorpreses. Volem tenir calculat quant ens gastarem per així preveure la despesa. Això tan natural i que sovint tenim en compte en l’administració de l’economia familiar ha estat durant anys d’abundància, en un segon terme quan era el moment de parlar de les vacances. Posar més atenció en els preus fa que rumiem més si ens compensa. I si no podem triar els nostres dies de descans, sovint val més quedar-se a casa perquè fer vacances el mes d’agost és un càstig amb tota regla. Si es repeteix el mateix de cada any, preus més alts, tot ple de gent i conseqüentment, més mal servits. No hauria de ser temporada alta quan es donen aquestes condicions. Però també en aquest àmbit el món va al revés. Amb la precària conjuntura econòmica ningú s’ha escapat de retallar plantilla o abaratir costos, però això no s’ha traduït en els preus. Això fa que un es plantegi si cal sortir de casa per anar a patir i que, a més, t’arrissin. Et lleves al matí i comença l’epopeia. Platja o piscina? Si anem a la piscina, ens hem d’afanyar perquè els més espavilats ja hauran posat la tovallola per ocupar la gandula abans del primer pipí. Si anem a la platja pensem sobretot en tot el que ens hem d’endur, no fos cas que ens deixem alguna cosa i haguem de córrer. Ah, i anem-hi aviat perquè si no, ens haurem de situar a tocar del passeig marítim on no passa ni l’aire. Amb una mica de sort trobarem una dutxa de les que la sequera no va fer desaparèixer. Però haurem d’estar alerta perquè no ens caigui al cap una d’aquestes pilotes tan boniques amb què pare i fill juguen amb les paletes. Haurem de tenir en compte també ajuntar les tovalloles perquè ningú vegi cap possibilitat de passar pel mig i ens ofereixi una capa de purpurina en format de sorra. Un cop instal·lats no trobarem la crema al fons de la bossa o ens morirem de set i caldrà buscar un xiringuito a prop. Les hores no passen i el temps es fa llarg. És l’estiu, són les tan desitjades vacances d’un agost típic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!