Grup Hayek

www.hayek.cat

10 de juliol de 2008
Sense categoria
1 comentari

SELECTIVITAT, TIPUS DE CANVI I IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Cada juny, quan els alumnes fan l’examen de la Selectivitat, apareix el debat sobre si aquesta prova, en combinació amb les notes de Batxillerat, és la manera més justa d’accedir a la universitat.
En tant que la prova és igual per a tothom i recull els coneixements que els estudiants han d’haver adquirit prèviament, la Selectivitat és una barrera anivelladora d’oportunitats. Perfectible, com tot, però en tot cas un element a mantenir en l’educació del nostre país.

La segona part de l’equació, les notes mitjanes que els estudiants obtenen als seus respectius centres, ja és força més discutible, no tant pel seu esperit (el reconeixement a la feina feta) com per l’aplicació concreta.

Concretant més: hi ha l’acusació que alguns centres (sovint s’esmenten els concertats) inflen les notes dels seus estudiants per tal que un cop ponderades amb les de la Selectivitat, els seus alumnes tinguin una nota mitja final més alta i per tant puguin accedir als estudis universitaris desitjats.

Aquesta acusació no està fonamentada. Això no vol dir que no sigui certa, que potser sí, sinó que no està avalada per una informació objectiva a la qual els ciutadans puguem accedir (la Conselleria d’Educació sí) en una mostra inacceptable d’opacitat de l’Administració.

Certament, fa posar els pèls de punta pensar que amb tota seguretat el nostre sistema educatiu no promou la igualtat d’oportunitats en l’accés a un dels principals ascensors socials, la universitat. Alumnes d’escoles ‘inflacionistes’ parteixen amb un avantatge respecte aquells de centres més moderats a l’hora de posar notes. I després, qui compensa el jove que s’ha quedat fora de la universitat? El mal, ai las, ja està fet.

Per sort, aquest problema té una solució (matemàtica) molt senzilla. De la mateixa manera que els països amb polítiques monetàries inflacionistes pateixen depreciacions del seu tipus de canvi respecte altres divises, les notes d’escoles inflacionistes haurien de ‘cotitzar a la baixa’ fins a tornar al seu ‘valor real’, és a dir, com es tradueixen en notes de la Selectivitat.

Com? Molt senzill. Cada centre tindria el seu ‘tipus de canvi’, que traduiria (ponderaria) les notes dels seus estudiants a un patró comú. Com es calcularia? Per a cada centre es dividiria la seva nota mitjana de Selectivitat per la mitjana de les seves notes finals d’aquell any (o dels últims anys). Aquest tipus de canvi s’aplicaria sobre la nota finalde cada estudiant donada pel centre per traduir les notes que els han posat a un barem comú per tots els estudiants del país.

I així, el biaix inflacionista desapareix. Regalar notes ja no surt a compte perquè quan els estudiants treguin pitjors notes a la Selectivitat, els 10 quedaran en evidència, essent rebaixats a mers 6, posem.

És senzill i comunicable, és transparent als ciutadans i té un cost d’implementació mínim. A canvi, igualtat d’accés a la universitat per tothom. Per què no es porta a terme, Sr. Ernest Maragall?

Pau Agulló.

  1. Aquest sistema que descrius presenta un problema i es que assumeix que les notes dins dels centres són homogènies i això sabem positivament que no és així. Per corregir-ho caldria tenir en compte la variabiltiat intra-centre. En cas contrari estariem penalitzant als alumnes brillants dels centres inflacionistes i viceversa. Cal repensar la formula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!