Grup Hayek

L’argument a favor: si un comprador i un venedor es posen d’acord lliurement per realitzar una transacció comercial un diumenge, qui ets tu, que no hi tens res a veure, per posar-hi pegues i limitar aquesta generació de riquesa?

En primer lloc, perquè la generació no és especialment interessant. Obrint diumenges, no s’intercanvien més productes. Si una botiga no obre en diumenge, el producte es vendrà algún altre dia de la setmana. Potser amb costos d’inconveniència pel comprador (no tant el venedor), però es vendrà. Per tant:

La majoria dels llocs de treball creats són de baix valor afegit. La mesura d’obrir en diumenges genera més dependents. Tot i així, i què? Permeten als consumidors fer la compra en horaris més convenients. Això ens porta al següent argument:

Augmenta els preus: el cost laboral en diumenges és més alt, degut al cost d’oportunitat dels treballadors, que exigeixen una compensació major per presentar-se a treballar tal dia. Aquest cost addicional fa augmentar els costos i per tant els preus mitjos dels productes. I com que no és previsible que hi hagi preus especials (més alts) els diumenges, aquests costos els ha d’assumir el consumidor en general.

Per tant, hi ha consumidors guanyadors i perdedors. Els que comprarien en diumenge que hi surten guanyant i els que no, que hi surten pendent. La compensació entre ells no és viable des d’un punt polític (potser només a través d’un impost de compres en diumenge, difícil). És a dir, els compradors organitzats acaben pagant per la indisciplina compradora dels que arriben a diumenge amb els deures per fer.

De tota manera, l’argument principal contra l’obertura de botigues en diumenge és social. És desitjable socialment que hi hagi un dia a la setmana on sigui fàcil trobar-se amb amics i família, sense costos de transacció desorbitats. Si el diumenge es convertís en un dia laborable més, moltes trobades no tindrien lloc, o tindrien un quòrum molt reduït (tots aquells que haguessin de treballar els diumenges). La cadena de canvis de torn per coordinar el dinar més senzill seria descomunal (costos de transacció ben reals). I la falta d’interacció amb les persones més estimades en un món cada dia més apressat causaria una reducció general de felicitat. I cal recordar, en llenguatge economicista, que els consumidors maximitzem utilitat, no ingressos. Altrament dit, treballem per viure, no vivim per treballar.

Caldria fer tancar els dissabtes? No. No cal exagerar. Els inconvenients dels consumidors no són una imaginació i també cal tenir-los presents, i no elimina el fet que quedi un dia lliure per socialitzar.

PAU AGULLÓ

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!