Una de les principals justificacions que té la delegació de poders i recursos que fem els ciutadans en alguns membres de la comunitat (els anomenats ‘electes’ i ‘funcionaris’) és la penalització de l’abús dels més forts sobre els més dèbils. Doncs bé, al nostre país és evident que si aquest fos el criteri de mesura de la bondat de l’Estat, hauríem de concloure que els governs i les administracions publiques han fracassat en aquesta missió, i que, sovint, més que no pas frens a l’abús, els ens i les autoritats públiques en són garants, còmplices o fins i tot impulsores.
Així, en la recent vaga dels conductors d’autobusos de TMB, hem constatat una vegada més que l’administració és incapaç (o tant li fa) de fer complir els serveis mínims que ella mateixa fixa, deixant en conseqüència el ciutadà desatès i desprotegit.
També hem assistit amb indignació al trist espectacle de veure retirades les sancions i els expedients incoats als brètols que durant els passats mesos havien boicotejat els autobusos, coaccionat els conductors que hi treballaven, i atemorit els passatgers amb tota mena d’actes vandàlics. Conductes com l’apedregament de vidres, les agressions físiques, els piquets coactius, les punxades de rodes, el sabotatge de les màquines cancel·ladores de tiquets, el bloqueig d’autobusos… tot això quedarà impune, i es reforçarà la idea que, facis el que facis, ‘mai passa res’. Restarà consolidat, doncs, el principi que, mentre duren les vagues, tot s’hi val, i després ja ho arreglarem. En aquest cas ha estat ben bé així, ja que el conflicte laboral ha acabat amb la rendició sense condicions de l’empresa pública (que som tots).
Davant de tants despropòsits, és hora de fer-se unes quantes preguntes. Primera: té sentit atorgar el dret de vaga als treballadors dels serveis públics fonamentals, que gaudeixen ja d’un règim privilegiat, i que actúen com un autèntic monopoli, prenent els usuaris com a hostatges quan els convé? Dues: Com és que cap jutge ni fiscal no actua d’ofici? Tres: No seria ja hora de substituir molts d’aquests monopolis per la competencia entre proveïdors? Quatre: Com i quan se’ns compensarà als usuaris pels danys que se’ns ha infringit? I cinc: Què esperem els ciutadans per a declarar-nos en vaga també nosaltres davant la incompetència i la deixadesa dels uns i del gangsterisme dels altres?
Escrit per: Grup Hayek
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tothom hauria de poder exercir el dret a vaga. Almenys en un estat democràtic. La lluita i les vagues han fet que avui dia gaudim de molts drets que fa anys eren impensables i lla lluita i les vagues d’avui serviran per aconseguir més drets.
Això no treu que no s’haguessin de complir els serveis minims.