Grup Hayek

www.hayek.cat

25 d'abril de 2008
Sense categoria
0 comentaris

ESTAT, MENYS ESTAT, MILLOR ESTAT

Cal un estat per Catalunya per assegurar un millor futur per nosaltres i els nostre fills. No és només una qüestió d’eliminar un dèficit fiscal del 10 per cent del PIB cada any, es tracta d’afrontar amb èxit els reptes de la globalització. De fet, com ha assenyalat l’economista Elisensa Paluzie, disposar d’un estat petit en l’entorn de la globalització actual permet tenir un major creixement i una millor gestió de la diversitat que els estats grans, ja que els estats petits tenen una mida que els permet adaptar-se millor a un entorn canviant. Així doncs, en aquest cas la mida importa, i crear un estat més petit ens afavoreix.

Dit això, cal disposar d’un estat per tenir les eines que ens permetin competir millor i assegurar el màxim benestar del nostres ciutadans, però no per fer créixer aquest estat, sinó per fer que aquest estat funcioni millor. No més estat, sinó millor estat i, en algunes qüestions, millor menys estat.

Hi ha una inflació legislativa que porta a tots els governs (municipals, autonòmics i estatal) a intentar regular-ho tot. El problema és que moltes vegades el que es regula tendeix a espatllar o posar traves a alguna cosa que ja funciona. Per això molts empresaris ja han desistit de demanar regulació favorable en alguns àmbits que els afecten, i demanen directament que l’estat no s’hi posi. Sense arribar a l’extrem de què això sigui la llei de la jungla, cal evitar l’increment de regulació que l’únic que serveix és per crear més burocràcia, més tràmits, i menys capacitat emprenedora. Cal un millor estat, i per tant enfocar la regulació a temes clau que afecten al ciutadà, com l’equilibri territorial o la salut pública.

Però sobretot cal un millor estat per dirigir els recursos i esforços allà on es necessiten. Cal un estat més eficient per gestionar per exemple la lentitud crònica de la justícia, la burocràcia en l’administració pública, o els excessos en el territori. I cal assegurar que s’aprofita els majors recursos econòmics i capacitat normativa fiscal per enfocar els esforços allà on el país veritablement ho necessita: ajudar als més desfavorits, especialment les persones dependents, les que viuen en el quart món, o els pensionistes que cobren una pensió insuficient i injusta en relació amb el que han treballat al llarg de la seva vida; consolidar la igualtat d’oportunitats invertint en l’ensenyament, tant en escoles com universitats; i donant suport als empresaris i emprenedors amb un règim fiscal que afavoreixi la recerca i desenvolupament, la contractació de personal fix, la reinversió de beneficis i la captació d’inversió estrangera.

Ens cal un estat propi, però no per fer més coses, sinó per fer-les millor i enfocar els esforços on la societat els necessita. Un estat propi és més llibertat, però menys estat és també més llibertat. En tot cas, és igual: si no estàs d’acord en com ha de ser l’estat, primer aconseguim l’estat, i després ja decidirem que farem. Amb un estat propi ens serà més fàcil posar-nos d’acord.

 Salvador Garcia-Ruiz, economista
 http://salvallibertat.blogspot.com

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!