El 50 per cent del PIB està en el sector públic, però quants polítics contractaríem per la nostra empresa? És un clam que necessitem líders polítics millor preparats i amb experiència contrastada i reconeguda en el sector privat. És cert que hi ha polítics amb aquestes característiques, però no són els més comuns, i en trobem a faltar. Tenim polítics professionals, però calen sobretot professionals a la política.
Els polítics professionals tenen la seva funció, i és lloable la seva (en general) vocació de servei públic. Però els polítics professionals, especialment aquells que professionalment només s’han dedicat a la política, tenen força inconvenients. Molts no saben el dur que és (de veritat) guanyar-se la vida; tenen sous molt superiors als que tenien abans d’entrar a la política i als que tindran una vegada la deixin; i tenen menys llibertat per discrepar, ja que la política no és només una vocació, sinó gairebé l’única feina que saben fer, i no poden permetre’s el luxe de perdre la seva feina si s’enfronten als seus líders per discrepar del que estan fent.
Calen per tant professionals a la política, persones d’èxit en les seves carreres professionals que per vocació de servei dediquen uns anys a la funció pública. Necessitem empresaris, directius d’empresa, enginyers, metges… professionals que es guanyen bé la vida, però que tenen molt que aportar a la funció pública i tenen voluntat de fer-ho.
Si pensem que és necessari, però, els ho hem de posar fàcil. Cal prestigiar i reconèixer la vàlua d’aquests professionals, i no criticar-los per fer el seu pas. Cal facilitar que aquestes persones puguin fer aquest pas. Cal donar com a mínim els mateixos sous que guanyarien a l’empresa privada. I cal sobretot facilitar-los el retorn a l’empresa privada després del seu pas pel sector públic, ja que el gran valor és que aquest sigui un camí d’anada i tornada.
Més que polítics professionals, que ja n’hi ha molts, tant de bo tinguem cada vegada més professionals d’èxit a la política, que dediquin els millors anys de la seva vida a gestionar aquest 50 per cent del PIB en mans del sector públic, i l’altre 50 per cent en mans privades però afectades per la regulació pública.
Salvador Garcia-Ruiz, Economista
http://salvallibertat.blogspot.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!