A vegades escric/ A veces escribo/

Oleeee…et dius mentre puges collserola. Tens una moto i un casc…la vida te l’han pres. I et fa por pensar en el que ets i el que voldries ser. Tota l’endogàmia està voltant per Barcelona. Ruptures i compromisos fan de tot un nus al teu estómac. I no saps assimilar tanta alegria amb un punt de pena. Espanya serà intervinguda. I a tu la gramàtica et té intervinguda amb punts d’interrogants mentre la gent va mediterranean i els semàfors vermells es converteixen en dracs sense princeses. Es estiu i jo no tinc calor. Una aspirina sota l’hospital. Tot fa fum per les barricades del seu cor i no trobem respostes a res. Un futur sense nom. La por ja està dins de casa i que serà dels somnis? De moment no deixaré d’escriure per molt estigma que tingui, de moment les paraules trencades seguiran voltant per aquest mon desordenat, amb rescats incontrolats i gent que és morta voltant per la ciutat. De moment m’amagaré dins de l’ordinador. La por està a flor de pell a dins i fora del metro. La finestra on et mires et somriu. Amelie surt de casa. Porta el vestit per estrenar. està més preciosa que mai. Un sofà s’ha cremat a la foguera de sant Joan. Et va estimar i va plorar molt. Un amant una dona i una església. Tot va morir en aquella plaça. En un instant aquells amants es van fondre amb cendra. Tot s’escapa per Barcelona. Passeges dins de casa i no t’ho creus. Un últim ball entre espelmes i un cafè llarg per creure’t el que no dius mai.
Uns ocells. Blau sobre el mar. I una crema bronzejadora que et fa chub chub entre amics inconscients. I la nit s’acosta Tot somriu a aquesta vesprada on els somnis es desfoguen entre cants i bombes de fum. Et tornes aixecar i tecleges mentre veus l’alegria de la teva vida. Amelie, Cleopatra i sobretot tu, Laura em mires i em somrius , t’acostes i em regales un petó d’amiga. Ho estàs fent. Em dius. I jo et teclejo el teu final amb orgull i serenor. Tot està preparat perquè puguis sortir a dalt de  l’escenari. Ho faré elegant, de la millor manera que sàpiga.
Crik crik i jo agafo les maletes i marxem les quatre. A on? No tornarem al món real porteu-me al fons de les vostres vides. De vacances tot canviarà. Chao Amelie.