Vaig pensar que no calia. Un aire que s’acomiada, tu assaboreixes la última llum del dia mentre el mires. I recordes tot allò que va ser i que no va ser, ni va passar. Un amor que es va quedar en aquella puta plaça. Una amor on ni els hiverns ni els estius passaven
Torno a escriure amb la certesa que aquest temps m’ha servit per desconnectar de tot el que em calia i he trobat una altra manera de fer i de mirar. Aquest estiu m’he dedicat a posar-me les ulleres d’escriptora. I ho dic amb veu alta. I t’he trobat a la platja mentre la sorra s’escampava
Una cuina i quatre fogons. Et truco, respiro i veig el teu alè. El veig perquè sé que et tinc dins del meu, del meu què? del meu cor. S’apropa una nova Laura i em rep amb aquell orgull que no sé com trencar. Aquells cafès només amb tu. Una plaça. Un toc a
Una novel.la et vaig escriure. Avui hem tornat a reprendre una reescriptura sense ruptures ni esquerdes. Sense esquinçades d’un regust amarg, d’un dolor massa present. Tot ha passat i tot es creua entre la ficció i la no ficció. Però què més dona si jo em dic Laura i tu no et dius Anna. Exaltada.
Un autocar. Estic lluny de tu i de mi. Tot s’ha fos. Un viatge sense condicions ni passats retornats. Laura Sovirà no respira. No cuina. No fa fum. Unes vacances. Un aire nou. Va entendre que calia marxar. I tu ho vas fer. Sense aire ni esma. Un pis buit i una maleta. Mèxic s’apodera
Vaig entendre-ho tot quan em va tocar. No calia ni més culleres de sucre ni menys de sal. Tal com raja. Tot s’acolla a la meva pell mentre parlo de mi i de tu, tot va agafant el seu punt de tendresa, la que mai va tenir. I ja hi som comptant l’1,2,3 i de
La revolta ha encès els carrers de Barcelona. I de cop el meu cor fa un salt. Un passat i una tombarella. Un t’estimo en silenci. Quan de sobte un crit em ve el cap i penso en una platja massa decantada cap a tu. Un somni inesperat on tot tenia el seu sentit, i
Vaig topar amb tu. Una nit on ni tu ni jo havíem d’haver sortit per una Barcelona perduda. Un em mira i l’altre em diu t’estimo. No puc entendre els misteris de la vida. Erets tu un Joan que em vol, un Joan que em va abandonar en una plaça freda, de matinada . La
Ja sé on vius Provença amb Rambla Catalunya. Avui t’he visitat. Bategaves. I Bategaves. Avui Laura t’he pogut veure. Estaves quieta, immòbil mirant aquell amor que ja no hi és. Entre una primavera plena de tendresa amb un toc d’amarg. La revolta continua però tu ja no la vols escoltar. No la sents. I jo
Et vaig trobar a faltar quan menys devia fer-ho. Un carrer sense sortida. Un núvol que no cau. Una primavera que em fa veure la força de tot. Compto els dies amb esma i amb fum. Et vull. Una abraçada descomptada sense pors ni esforços. Un conte de deu. La colometa m’espia mentre jo dicto
Podria entrar en el teu món. I seure com si el temps no passés i no tingués ni nom ni un color. Una nit. La primavera se’m presenta en forma de record. Oblidat o no, tu hi vas ser, i la mà em va sostenir mentre la platja se’ns presentava en forma de núvol. Un
Puc dir-te que tot està de pujada i jo segueixo de baixada. Els pocs detalls són els que m’omplen un somriure ben sonat mentre volo per la ciutat. I et veig petit petitet des de un cel enprimaverat. I tornem a ser-hi en el aeroport on un somriure es va escampar entre maletes buides i
Veig aquell boci de cel on un dia vas decidir quedar-te i ja mai més vas tornar. Et vas convertir en un mítica estrella a la que juro un dia abraçar-la perquè seràs tu i només tu. Tombarella per la muntanya. Et veig. Em murmures el secret de la vida. Pròxima parada , primavera. Una
Una gota va caure sobre la teva sabata i em vas mirar. No tenies por ni tristesa. Només guardaves una llibreta i una ploma esborrada, vas saber que tot començaria. Barcelona mullada i la pluja ha donat el seu últim adéu a un hivern emprimaverat. Notes com el ritme de les gotes s’escauen mentre intentes
Somric mentre oloro com la primavera avança. Un hivern passat i oblidat. Un any més. Fa cinc anys vaig fer la última volta per sempre. Les sabates abandonades pel carrer Balmes van desaparèixer. Tu me les vas agafar i em vas dir mai més tornaràs a ballar sola per Barcelona. Tenia un cor trencat i