A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

13 de setembre de 2011
0 comentaris

I APAREIX SALVADOR ESPRIU


Baixes el carrer, el tràfic empeny el teu cor. Suspiràs i esquives els bolets com sang. I llavors apareix el poema de Salvador Espriu mentre vaig a bucar el que no tinc:

UNA CLOSA FELICITAT

ÉS BEN BÉ DEL MEU MÓN 

Darrera aquesta porta visc,

però no sé

si en puc dir vida. 

Quan al capvespre torno

del meu diari odi contra el pa

(no saps que tinc la immensa 

sort de vendre’m

a trossos per una pulcra moneda

que arriba ja a valer

molt menys que res?),

deixo fora un vell abric, l’esperança,

i m’endinso pel camí dels ulls,

pel buit esglai on sento,

enllà, el meu Déu,

sempre enllà, més enllà de falsos

profetes i de rares culpes

i del vell neci emmalaltit per versos

disciplinats, com aquests d’ara, amb pintes

de fosques marques que l’alè dels crítics

un dia aclarirà per a la meva vergonya. 

Sí, em pots trobar, si goses,

darrera el glacial no-res d’aquesta

porta, aquí, on visc i sento

l’enyor i el crit de Déu i sóc,

amb els ocells nocturns de la meva solitud,

un home sense somnis en la meva solitud.

Salvador Espriu

EM LLEGIRÀS
22.01.2016 | 11.45
ARRIVEDERCI AMELIE
05.02.2013 | 10.54

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.