A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

31 de març de 2012
0 comentaris

ESQUIZOFR?NIA LITER?RIA

Boom cerebral
Una classe de teoria literària. La ploma taca el terra.
Pobres sense bandera. Una pàtria desconeguda. Ruptura a Barcelona
Llum verda per caminar.
Una llibreta guixada en blanc. Em tapes la faldilla.
Carícies perdudes clandestines entre boires i nits
Una llança clavada a la biblioteca. Un t’estimo sense ser veritat.
Virginia Woolf està ressuscitant per l’ateneu.
El mestre et fa creure que no, que millor que no…
Un perdó i un oblit. Una vida que saps que és engany.
Un mar per gaudir i un record acceptat.
La Laura et mira et busca i et demana que acabis el que vas començar fa tres anys.
Estàs boja, por, virginitats, confessions, i un crim de sang per llegir.
Una boda a la que no aniràs disfressada. La teva. Un trinaranjus caducat al frigorífic posa el teu cap a dins. Pensa reflexiona i marxa. Austràlia va marxar i jo em trobo a la meva ciutat. A la que van embrutar fa dies uns incoherents podrits.
I jo salto salto sobre les muntanyes de la meva collserola mentre busco el teu amor que un dia em vas prometre. Wa yeahhh el sol ja il·lumina les faroles que un dia vas trencar amb els teus petons. Les sabates estan penjades a l’armari i jo me’n compro dues per fer-lo més bonic. Estrenes un vestit que tothom et somriu. Una cirera que menges amb desig de ser escopida sobre la teulada on vam fer l’amor sense condicions de fer a o b. No t’enamoris em vas dir. I jo et vaig dir que no i mira on soc. Esperant-te per fer un entrecot mentre escric paraules trencades. Salvador Espriu m’espia i Mercè Rodoreda em condemna per fer un plagi familiar mentre penso amb el que no va ser. Ho podríem haver tingut tot preciosa. L’entrecot se’m crema però això es soluciona amb un simple t’estimo. I me’n vaig a comprar un trinaranjus mentre les bombolles primaverals il·luminen la meva taula amb destalls literaris. Algun dia ho trobarem. Algun dia posaràs  fi al teu primer ball. I si no seguirem fent paraules trencades i la Laura sempre estarà creant-me esquizofrènies literàries.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.