TrapHero, el colpista o els Minority Mossos.

El processisme estàndard i la república de vidre mai em deixarà de sorprendre, la darrera notícia que ha fuetejat la premsa de les últimes setmanes ha estat el judici al major, la categoria més alta del cos i de caràcter vitalici, dels Mossos d’Esquadra el senyor Josep Lluís Trapero Álvarez. Després de guanyar bona part del seu prestigi i reconeixement públic amb la gestió dels atemptats del 17 d’agost de 2017 ha estat cridat i acusat per rebel·lió per l’Audiència Nacional en el que es confirma com a darrer judici de caràcter polític al qual ens tenen acostumats les institucions espanyoles, ja estiguin governades per la dreta o l’esquerra (hehe) estatal.

El cas és que no entraré a jutjar si Trapero ha d’estar condemnat per les institucions espanyoles, malgrat en pugui donar l’opinió, no soc jurista (ni ganes) però sospito que l’autèntic delicte de Trapero és no haver atonyinat ni matat a cap manifestant pacífic ni elector que volia exercir el seu dret a vot durant el referèndum d’independència de 2017. El cas és que si que va tancar uns quants col·legis electorals fent de bon guardià de la colònia com per d’altra banda ens tenen acostumades totes les autoritats suposadament catalanes i/o catalanistes, no se li pot recriminar gaire, si l’Artadi i l’Aragonès fan el botifler no és rar que un policia, al capdavall un funcionari gris més, faci el mateix.

El que a mi em preocupa i trobo un fet altament greu és que durant el mateix judici el major, a parer meu uns galons que no mereix, va reconèixer estar preparant per iniciativa pròpia un cop d’estat (aquest sí que és un autèntic delicte de rebel·lió armada) contra tot el govern de Catalunya amb la col·laboració de tots, o si més no bona part, dels comissaris del Cos de Mossos d’Esquadra. En el mateix operatiu es proposava de destituir sense cap ordre judicial ni tan sols una majoria social democràtica a tot el govern escollit democràticament i sobre el que en el mateix moment no hi havia cap mena de procediment judicial o 155 en vigor pel qual s’autoritzés a Trapero o al CME a dur a terme aquesta acció, de fet en el mateix judici el fiscal li preguntà perquè no ho l’havia detingut i el mateix Trapero reconeixia que no ho podia fer perquè no pensava que es faria la declaració d’independència. Un crim que en la majoria de països és jutjat amb presó de per vida (a Espanya no, només cal recordar les mariscades en seu policial de Tejero) quan no l’execució, és tracta a més del pitjor que pot fer un guardià de l’ordre públic, subvertir-lo en funció dels seus interessos polítics.

Ultra el periodisme i processisme nostrat encara el considera un heroi de magnituds bíbliques. Si nosaltres mateixos ens insultem d’aquesta manera, permetent que policies s’agafin la llei pel boc gros i endeguin operatius il·legals amb el nostre aplaudiment, com volem esperar o aspirar a una vida en llibertat?

Seguirem considerant a Trapero un heroi? Quina era la seva pretensió, autoerigir-se com a president de la Generalitat en funcions? Instal·lar una dictadura? Crear una junta de control de la colònia? Entregar el poder a un personatge obscur al qual ningú havia votat? Totes les dictadures comencen amb un funcionari aspirant a obtenir el poder per mitjans il·lícits.

*Imatge de Jordi Calvís i Burgués.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *