La “destrucció institucional” d’un microcosmos barceloní.

La Colònia Castells, o el que en resta d’ella a dia d’avui, es troba situada al barri barceloní de Les Corts, a la seva part més oriental entre els carrers Equador i Gelabert (d’oest a est) i Taquígraf Serra i la Travessera de Les Corts (de sud a Nord). La zona ha sofert un procés de reurbanització impulsat des de les autoritats municipals (i promotors privats) des dels anys noranta i que s’ha materialitzat en les dues últimes dècades.[1]

El conjunt patrimonial es va començar a construir l’any 1923, en aquells moments es trobava al límit perimetral de Les Corts, la seva construcció responia a la necessitat d’acollir famílies obreres, arribades bàsicament del sud d’Espanya per a treballar en la fàbrica de vernissos i xarols Castells. Les primeres 120 cases (d’una mida molt modesta i reduïda) es varen construir a l’entorn del que en aquell moment s’anomenava la Riera de Magòria (carrer Entença). Així doncs aquests nucli es va ordenar en diversos passatges (Piera, Castells i Barnola), el carrer castells i la mateixa Riera de Magòria. A nivell arquitectònic es tractaria de petites casetes enjardinades que donaven un aspecte rural a tot el conjunt. Amb el pas del temps sofreix diverses modificacions donat que petits propietaris hi construeixen les seves cases (abans la majoria eren llogaters), el conjunt pren el caire de petit suburbi obrer per a famílies molt mancades de recursos. Molts dels seus habitants són militants anarcosindicalistes afiliats a la CNT.[2]

El Conjunt no sofreix gaire modificacions més fins al 1980 quan s’obre i eixampla el carrer Entença i es produeix la primera segmentació del que coneixem com a Colònia Castells. Al 2002 s’aprova un pla urbanístic que contempla la desaparició en diverses fases de la barriada per tal de construir nous blocs d’edificis (amb millors condicions arquitectòniques), equipaments i diverses zones verdes. Els veïns presenten diverses reclamacions sobretot relatives a les noves ubicacions (alguns d’ells en règim de lloguer molt barat hi veuen una pèrdua) però també amb afany de mantenir l’estil de vida davant del “progrés” que significa la remodelació arquitectònica. Caldria esmentar també pel tema que ens ocupa que l’any 2011 s’inicia un període on joves del barri i d’arreu de Barcelona es decideixen a ocupar alguns dels habitatges per establir-hi residència i un Centre Social Ocupat.[3]

El pla urbanístic, un conflicte permanent

A través de la lectura en premsa i diversos dels materials aportats a la bibliografia observo com l’Ajuntament malgrat tenir un Pla Urbanístic a executar presenta demores en la reubicació dels veïns i la construcció dels equipaments i les zones verdes.

Com en el cas que ens ocupa també es tracta d’un conjunt de patrimoni cultural industrial, és una de les poques colònies obreres ben conservades dins de sòl urbà, és alarmant que l’Ajuntament (i els respectius i diversos governs municipals que han ostentat la batllia) no hagi elaborat un pla de dignificació, comunicació i interpretació del llegat industrial/obrer pel que fa al que coneixem com arqueologia industrial o urbana.

Segurament amb una intenció molt deshonesta de precisament amagar aquest passat industrial barceloní, no té cap mena de sentit no haver-ho fet, es tracta d’un cas pràcticament únic a Europa, l’Estat i Catalunya. D’altra banda cal reconèixer que sí que se n’ha fet una catalogació però si aquesta no es difon entre els veïns, crec que tindrà un àmbit molt reduït. Potser la meva opinió és excessivament crítica però intueixo que el passat de caràcter revolucionari, obrer i lluitador atemoria als diversos governs municipals, com també el fet que els veïns fessin seu el conjunt i el volguessin salvar. Penso que les institucions no haurien de prendre aquesta actitud ja que precisament haurien d’acompanyar la voluntat d’aquests veins.

És cert però que la zona es trobava molt degradada i calia fer-hi quelcom, no va ser una mala idea oxigenar la zona (sobretot pel que fa a les construcció més tardanes entre el carrer Montnegre i Travessera de Les Corts, de caràcter logístic/comercial; taller i naus) construint equipaments i zones verdes, però la segona fase en actual execució no contempla ni tan sols conservar les construccions en bloc d’edificis de la colònia (més nobles), i per suposat cap tipus d’exposició sobre el passat del conjunt. Es tracta d’una omertà institucionalitzada que hauria de fer avergonyir si més no en el pla cultural als diversos governs municipals. Per ser justos s’ha de dir que a nivell divulgatiu l’Ajuntament ha editat un petit llibre de 125 pàgines sobre la història del conjunt patrimonial però penso que es queda molt curt tenint en compte l’abast i la magnitud de la “tragèdia”.[4]

Procés de turistificació del barri de Les Corts, un procés barceloní.

Cal tenir en compte que tot aquest procés es troba inserit en el que anomeno procés de turistificació institucionalitzada que sofreix tota la ciutat de Barcelona a partir dels Jocs Olímpics de l’any 1992. I en concret com està afectant al barri de Les Corts des d’inicis de finals de la dècada dels noranta del passat segle fins a dia d’avui. Les Corts difereix del Raval (un barri que ha sofert també un procés similar) en el fet que no es tracta d’un barri amb característiques socioeconòmiques baixes, es tracta d’un barri força acomodat i benestant. Tot i això tenia zones amb un aspecte degradat, com el barri vell o Can Bruixa (també amb un passat industrial) que han estat reurbanitzades i dotades d’equipaments[5], en un procés de gentrificació amb encerts i errors, no del tot negatiu donat que ha aportat al barri un valor afegit reforçant alguns dels llaços en el teixit veïnal però pel cantó negatiu no s’ha escapat de la deriva dels pisos turístics i l’acolliment de visitants d’arreu com a únic motor de desenvolupament.

Sembla ser que l’actual govern municipal presenta canvis en la matèria però molt em temo que seran limitats com demostra el fet que al mateix centre històric de Les Corts s’està ampliant una residència sacerdotal que ha generat força polèmica i una campanya en contra dels mateixos veïns ja què malmet una zona enjardinada i limitarà la llum d’alguns blocs adjacents.[6]

Per ser justos Les Corts es el barri on el preu dels pisos de lloguer creix menys durant el 2015, un 4’5%, però possiblement això ve donat del que el preu ja era força més alt que la mitjana i els districtes/municipis que el limiten, a excepció del districte de Sarrià-Sant Gervasi.[7]

Conclusions

Sembla que l’Ajuntament pensi més en criteris economicistes (construcció de noves promocions immobiliàries) que no pas en el benestar dels ciutadans, si bé si s’hi ha construït equipaments públics com el CAP o l’escola concertada Paideia no s’ha tingut gaire en compte l’opinió dels veïns, sobretot dels afectats pel pla, i s’ha tirat pel dret en molts casos, a vegades a esquenes dels qui més afectats estaven, com ho demostra el fet de que s’hagin constituït diverses plataformes veïnals, sovint amb una tensió amb l’Ajuntament que arriba a dia d’avui[8]. I el què sembla més greu, no s’ha actuat amb coherència institucional entre els diversos governs municipals, sovint fent servir el projecte com a arma política llancívola, i propagandística, entre els grups municipals que l’han ostentat.[9]

Tot i que la catalogació del conjunt podria fer pensar que l’Ajuntament ja ha acomplert amb el seu deure crec que és molt rellevant que a dia d’avui no s’hagi ni tan sols planificat un pla de recuperació de la memòria històrica industrial del barri de Les Corts o de la Colònia Castells. De fet ni tan sols s’ha instal·lat cap plafó explicatiu de la seva funció o del seu llegat. Sent innocents podríem pensar què tot això ha d’anar a terra i per tant es fa innecessari però com arqueòleg professional entenc que seria una bona oportunitat per desenvolupar els coneixements culturals i històrics de la població, desconec si ha estat un tema molt treballat entre les escoles del barri doncs no n’he trobat informació a Internet i no he tingut de consultar amb els diversos centres. Tot això contrasta amb l’interès que ha suscitat entre la població i agents culturals comunitaris que si que n’han fet una recuperació amb mancances, encerts i errors.[10]

No puc més que entendre que es tracta d’una acció deliberada dels darrers governs municipals ja que una exposició relativament econòmica a nivell pressupostari podria dotar als veïns d’un coneixement més profund sobre el seu passat col·lectiu sense menystenir d’altres accions de caire més acadèmic i tècnic que també podrien ser molt interessants. Penso que aquestes petites omertàs institucionals no són gens positives en el camp de l’ampliació de coneixements històrics i culturals de la població.

Per tant veig una doble vessant de tots els fets exposats, per una banda els processos de gentrificació o turistificació són positius per dinamitzar l’economia i la regeneració de barris o àrees amb problemàtiques socioeconòmiques, però sovint aquestes processos també serveixen per soterrar o amagar la memòria col·lectiva dels barris i per tant incompleixen certs objectius divulgatius i culturals del camp que ens ocupa.

Referències bibliogràfiques:

[1] INCASÒL (2011). Colònia Castells, Barcelona. Generalitat de Catalunya. [04/04/2016].

<<http://incasol.gencat.cat/es/altres_webs/reursa/actuacions/colonia_castells_barcelona/>>

[2] Oyon, J.L.; Andrés, G.; Bonet, M. R.; Calvo, C (2003). Un suburbi obrer a la Barcelona d’entreguerres-La Colònia Castells de les Corts, 1923-1936. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona.

[3] EFE (2011). Desalojan una de las últimas casa habitadas en la Colònia Castells. La Vanguardia. [03/04/2016].<<http://www.lavanguardia.com/vida/20111013/54230878826/desalojan-una-de-las-ultimas-casas-habitadas-de-la-colonia-castells.html>>

[4] Oyon, J.L.; Andrés, G.; Bonet, M. R.; Calvo, C (2003). Un suburbi obrer a la Barcelona d’entreguerres-La Colònia Castells de les Corts, 1923-1936. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona.

[5] Claret i Puyal, David (2011). El carrer Anglesola de Les Corts (Barcelona), de carrer major a carrer menor. Barcelona. Universitat de Barcelona. [03/04/2016]. <<http://www.ub.edu/geocrit/b3w-942.htm>>

[6] Feliu, Anna; Gómez, Queralt (2016). Els veins de Les Corts diuen que l’ampliació de la residència sacerdotal es fa a la seva esquena. BTV. [03/04/2016].<<http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/30/fundacio-sant-josep-oriol-seminari-major/>>.

[7] Castán, Patricia (2016). La demanda de pisos de lloguer creix i els preus es disparen a Barcelona. El Periodico. [06/04/2016]. <<http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/oferta-pisos-lloguer-disponibles-baixa-demanda-preus-pugen-barcelona-4872250>>.

[8] Mata, Joan Aleix (2015). Els veins afectats pels PERI de la Colònia Castells tallen el carrer Entença. Barcelona Districte 11. [06/04/2016]. <<http://bcndistricte11.com/2015/06/13/veins-afectats-pel-peri-de-la-colonia-castells-tallen-el-carrer-entenca/>>

[9] López, Helena (2015). Alcaldessa, ¿Com ho tenim allò?. El Periodico. [06/04/2016].<<http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/alcaldessa-com-tenim-allo-4274133>>

[10] NO-RES. Vida i mort en tres actes. (2011). Xavier Artigas (dir). Barcelona: Metromunster. DVD (90 min).

*Fotografia extreta de: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2016/04/13/el-projecte-de-colonia-castells-continua-amb-un-canvi-de-fase-acordat-i-consensuat-amb-veins-i-veines-afectades/

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *