Sobre puritanisme i esquerra

Des de que el procés i la república de vidre s’ha instal·lat a les nostres vides, i als nostres cors, vinc constatant, amb més pena que alegria, la deriva puritana de les organitzacions d’esquerra del nostre país. Quins temps aquells en que l’esquerra demanava allò que semblava impossible almenys per a servar allò factible.

Actualment ens trobem amb una esquerra incapaç de proposar mesures atrevides, imbricada en un marasme de possibilitats, mitjos atreviments i provocació a una dreta que conserva el poder amb la pantalla d’una esquerra que tot i tenir el govern viu atemorida dels seus embats mediàtics.

Fa uns mesos el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) va guanyar una moció de censura amb les promeses eternes de redempció de la nació española (i els vots dels suposats republicans catalans cal no oblidar-ho), anys abans la seva filial d’esquerres, Podemos-Comuns, ens va prometre adobar la gran problemàtica de l’habitatge al cap i casal. Els resultats? Fum, cap avenç, i mentrestant, milers de barcelonins han de marxar de la seva ciutat per a fer lloc a turistes, grans executius i tota la morralla capitalista del món. Ja no tan sols ens hem d’enfontrar al capitalisme nostrat, ara indefensos, hem de bregar contra tot el capitalisme mundial. Reconeguem-ho, l’esquerra ens ha traït per engrossir la hisenda pública, cal no oblidar que l’estat no és el proletariat, si més no en el sistema capitalista.

La CUP perduda en el processisme i el republicanisme més estèril fins i tot votant la presidència a un incapaç com Torra, sense voluntat de capitalitzar la majoria social d’esquerres a Catalunya, i una ERC que no sap qui és el pare ni la mare, bregant per fer un tripartit keynesià de la maneta de Comuns i socialistes.

En el pla moral hem vist que aquesta mateixa esquerra tan resolutiva en criticar el xovinisme dretà de PdeCat, PP i C’s no dubta en confraternitzar amb l’església, a demanar drets religiosos per a les minories i casualment sempre a oblidar-se que els grans tinents o bé formen part d’aquests d’aquestes cúpules religioses o directament en són els principals valedors via econòmica (i com a bona manera d’evadir capitals i impostos).

Aquesta és l’esquerra que tenim, l’esquerra de capitalisme, subvenció i anar fent la viu-viu, demanant perdó per existir, amb cap programa més enllà del capitalisme eixordador que tot ho omple. Capitalisme d’Instagram i trobada xirucaire. Socialisme dels perdedors, socialisme de la misèria i de l’enriquiment del propietari via subvenció.

Què podem fer els obrers? Com podem obtenir el que justament ens pertoca? Demanant-ho si us plau a les organitzacions meselles de l’esquerra keynesianà? Ja s’ha vist que la recepta no funciona i amb aquesta esquerra l’únic que fem és perdre el temps, l’ànima i empobrir-nos dia a dia pagant unes contribucions que casualment sempre van a les butxaques de la burgesia.

John Maynard Keynes (Cambridge, 5 de juny de 1883 – Sussex, 21 d’abril de 1946), fou un economista i professor britànic de notorietat mundial.

PS: Us deixo amb una petita cançó de La Polla Records “era un hombre”  https://www.youtube.com/watch?v=ImzpAtknwLY

“Tus lágrimas las compras en las rebajas”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *