Mesura barcelonina

Si vius a Barcelona i els nombres no se’t fan estranys, aquest bloc potser et pot interessar. Tracta de donar un cop d’ull a la ciutat a través de les seves magnituds. L’Ajuntament serà la primera parada d’aquest viatge i, més concretament, els pressupostos del 2014.

Per començar, s’han de distingir dues visions. La primera és la dels ingressos i les despeses, el que es rep i el que es dóna. Si el consistori fos un organisme viu, aquesta visió correspondria al menjar o respirar contra l’excretar o expirar.

La segona visió seria la descripció del cos, correspondria a posar-nos sobre una bàscula i dir: ostres, he guanyat un parell de quilets! Aquestes dues maneres de veure el consistori conformen la foto completa de com està i com és l’admisitració pública més propera que a dia d’avui podem escollir a través del nostre vot.

Sobre la primera visió, haurem de distingir tres categories: el món del corrent, el del capital i el financer. La primera categoria, com el seu nom indica precisament, és la del diner que és diner o és gairebé a prop de ser-ho. Si seguim la metèfora corporal, podríem dir que és un troç de pa que entra d’una banda i de l’altra unes calories que gastem (més el que sobra, que no ho mencionarem).

La segona categoria és la més complicada per les connotacions que aquesta paraula té. Les discusions sobre l’isme que comporta no crec que tinguin aturador, però crec fermament que val la pena intentar fer l’esforç de comprendre-la només pel fet de poder en algun moment mantenir una posició informada. Suposem que l’humà tingués la capacitat de crear a partir de les seves entrades un ull nou. Aquest ull seria capital un cop acabat. A priori, no voldríem transformar-lo en energia (si és que això també ho poguéssim fer) segons el paràgraf anterior, és més, l’haurem creat per transformar el que som.

Finalment, gairebé igualada a nivell de connotacions amb la categoria anterior, es troba el món de les finances. Amparats en el pacte que ens permet la nostra intel·ligència, és la porta al futur, un deute més lleuger en el cas de Barcelona o una mossegada que ja va deixant marques de dents en el cas de Madrid (1.101 milions d’euros contra 6.188 projectats a final de 2014 dedicant-ne 878 durant aquest any en el segon cas a tornar-ne a més a més).

I així tot d’una ha arribat el moment, les primeres xifres han aparegut en el paràgraf anterior. Aquesta crec que hauria de ser la dinàmica: una vertebració del contingut on posar-les a sobre, tenint en compte que s’han de donar els detalls per ser honestos. En aquest cas, els tres nombres estan arrodonits cap a munt als decimals, el primer prové de http://w28.bcn.cat/pressupostos2014/ca/, apartat del compte de resultats, i els altres dos de http://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/Presupuestos/PresupuestosAnuales/Ppto2014/Proyecto2014/FicherosProyecto2014/tomo5_proy_2014_10012014.pdf, pàgina 268.

La primera entrada és a punt d’acabar, la llum s’apaga però la música seguirà sonant una estona per animar-vos a llegir la següent (de la mateixa font de pressupostos 2014):

El major ingrés corrent de l’Ajuntament prové de l’Estat, són 959 milions.

La major despesa corrent no és final, és el còmput global de 922 milions que gastaran altres organismes. Encara que si li posem a la despesa un altre etiquetatge, proposat pel consistori mateix, corresponent al què i no al qui, les polítiques de benestar comunitari són les que generen més despesa, 389 milions.

L’organisme té previst dotar 528 milions per a ulls nous (i que consti com n’és d’encertada aquí la mètafora ja que entre les inversions que més en rebran hi ha l’anell de les Glòries i la il·luminació a tota la ciutat, 15 milions i 18 respectivament).

36 milions…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!