Egunkaria lliure!

per la llibertat d'expressió, ni sordes ni mudes ni cegues

20 de desembre de 2009
0 comentaris

[Segona sessió] La Guàrdia Civil no aporta cap prova que lliguin el diari a ETA

· La Fiscalia tampoc ha realitzat preguntes avui, ja que no veu delicte en el cas
 
· El judici seguirà el 12 de gener pròxim
 
“No record si jo puc demanar el tancament d’un periòdic, però si en l’informe així ho diu, doncs demanaria que es tanqués Egunkaria”, ha afirmat avui, durant la segona jornada del judici contra Egunkaria un dels guàrdia civils cridats a declarar com testimonis, davant les preguntes de la defensa.El judici ha començat a les 10:26 del matí, i ha finalitzat a les 12:20. Un dels guàrdia civils cridats a declarar no ha acudit. El jutge Juan de l’Olmo va decidir el tancament de Egunkaria el 20 de febrer del 2003 a petició de la Guàrdia Civil. Ahir van declarar els directius de Egunkaria, i van tornar a recordar que mai han tingut relació amb ETA, i van defensar la independència i imparcialitat del periòdic. Després de la sessió d’avui, el jutge ha posposat el judici fins al pròxim 12 de gener.

Avui ha correspost a la Guàrdia Civil exposar les seves tesis entorn del tancament de Egunkaria, durant el judici realitzat en l’Audiència Nacional de Madrid. Cal recordar que a l’institut armat va correspondre la iniciativa del tancament del diari euskaldun, presa en consideració pel jutge Juan de l’Om. Els guàrdia civils han afirmat que les proves que lliguen a Egunkaria amb ETA són evidents, però no han presentat cap. El comandament responsable de la petició de tancament ha estat un dels que ha declarat durant la jornada d’avui. El mateix policia que prenc declaració a Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi i Oleaga durant el període de detenció, i en règim d’incomunicació.Els policias que van tancar Egunkaria no han aportat proves que provin la relació del diari euskaldun amb ETA, i el fiscal Miguel Angel Carballo no ha realitzat cap pregunta, tal com va ocórrer ahir. Iñigo Iruin, advocat de la defensa, ha preguntat al guàrdia civil instructor si va ser l’el qual va demanar el tancament del diari, i el policia ha respost que no ho recorda. “No record si jo puc demanar el tancament d’un periòdic, però si en l’informe així ho diu, doncs demanaria que es tanqués Egunkaria”, ha afirmat. Els altres dos guàrdia civils han utilitzat similars arguments..

La sessió d’ahir
Durant la sessió d’ahir, en la primera jornada del judici contra Egunkaria, un dels fets més rellevants va anar que la Fiscalia no va realitzar preguntes als encausats. Així, quedo palès una vegada més l’actitud presa en el cas, que en el seu moment va demanar fora arxivat, coincidint en aquest punt amb la defensa. Els ex-directius es Egunkaria, asseguts en la banqueta en aquest cas, van negar qualsevol tipus de relació amb ETA, tal com defensen les acusacions particulars de AVT i Dignitat i Justícia. Els ex directius del diari es van negar a contestar les preguntes de les acusacions particulars.El judici prosseguirà el 12 de gener, i declaressin els testimonis cridats per la defensa que es troben a la presó. Després el judici seguirà durant la setmana del 25 al 29 de gener.Les penes sol·licitades per l’acusació particular és d’entre 12 i 14 anys de presó i 14 i 15 anys d’inhabilitació, sota l’acusació de pertinença a ETA. El judici està dirigit pel jutge Javier Gómez Bermúdez, i al costat d’ell formen part del tribunal Ramón Sáez Valcárcel i Manuela Fernandez Prado.

Els periodistes d’Egunkaria tornen a negar les acusacions i recorden les tortures patides

L’Audiència espanyola ha començat avui el judici a cinc periodistes del diari, set anys després de clausurar el diari basc · Un centenar de persones s’apleguen a la plaça Sant Jaume en suport als processats

Avui al matí ha començat a l’Audiència espanyola el judici a Egunkaria, gairebé set anys després d’haver estat clausurat. La sessió ha començat amb les peticions de pena de les acusacions, Dignidad y Justicia i l’AVT, que demanen entre 12 anys i 15 de presó per a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi i Joan Mari Torrealdai. Aquest matí han declarat Uria i Oleaga, que s’han negat a respondre les preguntes de les acusacions. A la tarda, ha acabat de declarar Oleaga i també ho ha fet Martxelo Otamendi. El judici es fa sense l’acusació de la fiscalia, que fa temps que va demanar l’arxivament de la causa per manca de proves. Un centenar de persones s’han aplegat aquest vespre a la plaça Sant Jaume per mostrar el seu suport als periodistes encausats en aquest procés.

En resposta a les qüestions de la defensa, tots dos han tornat a negar cap vincle amb ETA i han insistit que l’organització armada no havia tingut res a veure amb el naixement del diari ni el seu desenvolupament. Uria també ha relatat les tortures a les quals va ser sotmès per la guàrdia civil. Quan la defensa ha demanat sobre aquestes tortures denunciades a Oleaga, el president del tribunal, Javier Gómez Bermúdez, no ho ha acceptat i ha dit que el judici no analitzava aquestes qüestions. Ara, Oleaga ha explicat que va fer la declaració policíaca després de patir tortures i que la guàrdia civil liprometés de deixar-lo ‘en pau’ si deia que el 1993 treballava a Egunkaria i que Uria va proposar-lo com a redactor en cap.   

Els periodistes Pello Zubiria i Xavier Alegria, també processats en la causa inicial, no seran jutjats. L’un, Zubiria, primer director del diari, perquè la causa ha prescrit; i l’altre, Alegria, per ‘excepció de fet jutjat’: com que ja fou sotmès al macrojudici 18/98, tornar-lo a jutjar significaria imputar-li dues vegades el mateix fet.

L’Audiència espanyola va desestimar al juliol la petició de la fiscalia i de la defensa, que el 23 de juny havien demanat l’arxivament definitiu de la causa perquè no hi havia indicis per a mantenir-la. El diari basc Egunkariafou clausurat el mes de febrer de l’any 2003 per ordre del jutge de l’Audiència espanyola Juan del Olmo, que també dictà la detenció dels periodistes que hi treballaven. En ocasió de l’aniversari, el 20 de febrer d’enguany el govern basc protestà pel tancament del diari i va demanar que el cas s’arxivés perquè es basava en ‘prejudicis derivats d’un àmbit extrajudicial’.

El govern basc s’ha referit avui a aquest judici. La portaveu, Idoia Mendia, ha confiat que el cas ‘acabi al més aviat possible amb la sentència corresponent’, ja que la causa porta més de set anys oberta, i ha dit que ‘una justícia lenta’ podia ‘deixar de ser justa’.

La campanya catalana, al Parlament de Catalunya

La campanya catalana de suport a Egunkaria ha convocat una concentració de protesta pel judici a la plaça de Sant Jaume a Barcelona, que s’ha fet avui a les vuit del vespre. Hi han assistit un centenar de persones, entre les quals hi havia un nodrit grup de periodistes, Dolors Camats, d’ICV, Antoni Garcia, d’ERC, Eva Fernández, de la FAVB, i Rafael Calderón, de la comissió de defensa del Col·legi d’Advocats. Entre els periodistes hi havia Umbert Roma, del Grup de periodistes Ramon Barnils, i Vicent Partal, director de VilaWeb, que ha llegit el manifest de suport als encausats d’Egunkaria. A més de la concentració d’avui al vespre, la solidaritat catalana amb el diari clausurat té previst de fer noves activitats de denúncia del judici al gener. La intenció és d’anar al Parlament de Catalunya i al Col·legi de Periodistes de Catalunya per exigir que aquests dos organismes tornin a prendre posició sobre el cas, com ja van fer l’any 2003, quan van tancar el diari basc. En aquella ocasió el Parlament va aprovar una proposició no de llei defensant la llibertat d’expressió i solidaritzant-se amb els afectats, i el Col·legi de Periodistes va qualificar el tancament de ‘gravíssim atemptat contra la llibertat d’informació’ (declaració, pdf). 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!