Ahir es va reprendre a Madrid el macrojudici contra 54 ciutadans bascos. Era el dia de la peça de "desobediència civil" i l’atac frontal contra la Fundació Joxemi Zumalabe, un espai on es pretén estar al servei dels moviments i xarxes socials. I una de les peces que palesa més fefaentment la dimensió del despropòsit judicial. És lligable desobediència civil pacífica, no violència i ETA? Per l’Audiència Nacional, tot lliga i relliga.
Veja’m la tesi. Mikel Zuloaga -que no és membre de la Fundació- redacta la ponència "Piztu Euskal Herria" (per cert, una ponència ben interessant sobre la virtualitat/potencialitat de la desobediència com eina de transformació social i personal). La brunete judicial, literalment, diu que a ETA li va agradar tant i que "la va fer seva". I aleshores els autors, per art de màgia, són d’ETA. Aquest és el procediment kafkià. Kafkià també les detencions que va produir: van detenir el patronat en ple de la Fundació acusant-los de ser-ne els autor. L’endemà, Mikel Zuloaga -que no és membre de la fundació- va dir que tot era mentida, perquè aquella ponència l’havia escrit ell. Ahir ho va recordar amb claredat manifesta: era un document de reflexió per a tots els organismes socials, des de Batasuna fins a Càritas.
I va recordar que van enviar un escrit a l’Audiència, donant el seu domicili perquè el citessin. Però a Garzón li va l’espectacle. Un ciutadà basc li escriu i li diu que el citi, que declararà. I Garzón li envia una munió de policies nocturns que rebenten casa seva i aterreixen dona i fills. A Garzón no li quadra que un membre d’ETA es personi voluntàriament. I el que compta és el titular de l’endemà: detingut "l’estràtega" de la desobediència civil d’ETA. El que no diu és que ho savia perquè el mateix autor li havia fet saber. Sinó ni s’entera.
Mentrestant detenia 9 persones que no tenien res a veure. Garzón, el professional. Inepte i inútil.
Només per aquest motiu, Mikel Zuloaga fa enfilar aleshores la gloriosa drecera de l’Audiència Nacional, el penya-segat on aboquen qualsevol dissident, i ahir estava -kafkianament- a la banqueta dels acusats. Ahir les paraules ressonaven amb força: "ho sap Patxi Lòpez, que ho ha dit fa poc: no som d’ETA. Ho ha dit Atxaga. Ho acaba de dir Joseba Azkarraga, això és un judici polític".
I per coses de Franz, l’autor d’El procés i els escarabats, ahir els processats en aquesta peça lluïen en llatí una samarreta que deia: QUOSQUE TANDEM, KAFKA? Zuloaga, exquisit, va demanar que s’incorporés al sumari un exemplar del "Procés" de l’escriptor bohemi. Com a mínim, per retre-li homenatge.
Zuloaga, que és membre de Santi Brouard Taldea (el pediatra basc i dirigent abertzale assassinat per l’Estat el 20 de novembre de 1984), va cloure: "tot el món sap que no som d’ETA. No hi ha cap rova i sembla que els únics que no s’han assabentat són la policia, el fiscal i Garzón". Recordant Santi Brouard (van passar 20 anys per a què es realitzés el judici) va reblar: "també tots sabem qui el va matar excepte sembla ser la policia, el fiscal i els jutges". La doble rasadora. Síntesi de l’autor de Piztu (encendre) que va ser detingut i atropellat en l’operació batejada Iztali (apagar). Garzón i les seves gracietes.
En Mikel comença a cloure: la teoria de l’entorn de Garzón "és ben perversa, perquè ha dibuixat una línia que mai saps quan creues i quan estàs a una banda o a una altra". Una línia vermella "que s’eixampla o s’estreny segons el moment polític". I les ganes de gresca i xirinola de Garzón, és clar.. #Noteta: un amic advocat em va dir un dia, esgotat i cínic, que haurien de processar Garzón per col·laboració amb ETA: no para de reclutar-ne nous membres 🙁 #
Ahir Zuloaga va cloure: "es van desballestar moviments absolutament pacífics". I es va acomiadar el tribunal que jutja la seua consciència: "Si torno a l’Audiència Nacional que sigui per exercir la desobediència civil, ja que no em van donar temps ni tan sols d’exercir-la".
Fins quan, Kafka? Fins quan el procés?
Quosque tandem Catilinia abutere patentiam nostram?
Un mirall històric i impotent però cartesianament exacte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!