Egunkaria lliure!

La llei de l’embut; feta la llei i feta la trampa; el doble raser com a norma; la norma que esclafa i prem; la pressa d’una pantomima; la metàstasi de la injustícia; el procès mateix com a càstig. El Dret Penal d’enemic arrasant i triomfant.

Ai! La crònica setmanal i sentimental del que es cou a Madrid. La jutgessa que presideix la Sala, Àngeles Murillo, s’ha tornat a lluir aquesta setmana. Palesant qui mana (i per què), qui ordena i qui fixa les regles del joc. I això és el que s’ha vist eixa setmana a la Casa de Campo. Pur neoliberalisme judicial: fan el que els hi rota, canvien incoherentment de criteri, nepotisme en escala geomètrica i pura arbitrarietat. “Con dinero o sin dinero, hago siempre lo que quiero”…

Però els qui no tenen diners són els processats. Fa tres mesos que els jutgen de dilluns a dimecres (o dijous). Bé. Molts d’ells treballen (treballaven, a alguns els han acomiadat): i ara el seu compromís laboral mensual es redueix a poder treballar dijous i divendres i, sovint, només divendres. Bé, posem per cas un salari mitjà diari de 40 euros. Els processats cobren doncs entre160 i 320 euros al mes. I s’han de pagar cada mes quatre viatges a Madrid i 12 dies d’estança fora de casa. O sigui un furt organitzat també.

I a mi què?

A la jutge això se li en fot. Ho diem perquè la primera petició de les defenses el llunyà novembre va ser que el judici es segregués per causes (Egin, Udalbilitza) i que a cada sessió només compareguessin els imputats concrets. "De cap de les maneres!", va etzibar l’Audiència Nacional en ple. Cal visualitzar l’enemic, cosificar-lo, anatemitzar l’entorn d’ETA. Una instantània i punt: 54 ciutadans bascos asseguts a la banqueta i atropellats per la teoria de l’entorn, allò anomenat “l’ETA social”.

Bé, seguint amb la lògica del tribunal -que ha ordenat que tots els dies han d’estar presents tots els processats-, els advocats demanen la suspensió de la vista perquè David Murillo s’ha quedat greument malalt a Iruña i és a punt de ser operat. Ara si, ara no. Quan vulgui i com jo vulgui. I la jutgessa, contravenint el seu propi criteri imposat prèviament, es (contra) diu:

a)     Primer que no s’ho creu (i no serà fins la tarda, quan arribi l’informe mèdic anunciant que l’afectat ja està a quiròfan)

 b) Quan veu que és cert, pausa de 40 minuts i que res de res. El show -mai més be ben dit- ha de continuar. Show must go on. Ad mairoem gloriem Hispania.

 c) El fiscal li suggereix que “li enviïn un dvd” amb la sessió enregistrada. L’humor, eina de transformació social, esclata a la boca de l’advocat basc Zigor Reizabal que li suggereix al fiscal a micro obert: “si ara no cal que els processats estiguin a sala d’acord. Marxem tots i ja ens enviaran els DVD“.

Confondre-ho tot

Aquesta “ETA social” parida per Garzón sota la Doctrina de Seguretat Nacional Mayor Oreja té com a màxima excusa que tots els organismes bascos criminalitzats tenen els mateixos objectius que ETA: la independència i el socialisme. I, per tant, tots han d’enfilar el gloriós camí de la foguera. La metonímia dels professionals de l’antiterrorisme: tot és igual i tot és la mateixa cosa. La lògica de Cheney i Bush i Wolfowitz: o amb nosaltres o contra nosaltres. S’han acabat les mitges tintes.

Sent això així, va ser el militant de l’esquerra abertzale Paul Asensio qui, fil per randa, va evidenciar dimecres la dimensió del despropòsit, va posar cordura i sentit comú i li va contestar a la jutgessa respecte als “objectius idèntics”: “l’objectiu de la independència i el socialisme, afortunadament, es un somni de molta gent al nostre poble, d’una generació o una altra, de gent organitzada i no organitzada, de qui practica la lluita armada o de qui ven pans”. I qui va cloure: “aquí es castiga la militància política”. I punt.

El mateix “I punt” que va etzibar la jutgessa als advocats per dir que no acceptava la suspensió. I amb un afegitó força cínic: no es preocupi “argumentin al recurs que presentarà”. La jutgessa protagonista encara en va dir més. Olatz Egiguren comença a declarar en euskera una pregunta del fiscal. Tallada en sec, la jutgessa li diu: “Esta diciendo que no va a responder, no? Pues vale”. La següent si us plau…

I la següent és Anna Lizarralde, que comença dient “no atendrè ni respondrè als qui són part de l’estrategia de guerra contra Euskal Herria”. A micro obert, la jutgessa remuga: “no era necessari dir això”.

DOBLE RASER>El mareig d’un traductor si que suspèn el judici, però…

És a dir: que fan el que els hi rota és obvi, instal·lats en la guerra de l’ells i nosaltres. Tota una sessió defensant a tort i dret que no se suspenia el judici per la malaltia greu d’un encausat que estava apunt d’entrar a un quiròfan a Iruña i, de sobte, el traductor diu que està marejat i que no es troba bé. I la jutgessa i el fiscal… demanen la immediata suspensió del judici.

A Madrid, a la Casa de Campo, ja no hi ha ni Convenció de Ginebra ni dret humanitari. Els problemes de salut només són els del seu bàndol, el dret a la salut només per ells. Un quiròfan d’un imputat no mou res; un mareig d’un pèssim traductor, ajorna el judici.

Ells i nosaltres. Els bons i els dolents. Tu sempre ets dolent i jo sempre sóc el bó. La teoria de la pesta i els apestats. Fa ben poc, a propòsit de la guerra il·legal de saqueig a l’Iraq, el dramaturg Alfonso Sastre va escriure: “Li diuen guerra al terrorisme dels rics i terrorisme a la guerra dels pobres"…

En fi. El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició. L’Audiència Nacional. L’Estat d’excepció que confirma totes les regles del terreny de joc i allò que cal seguir dient:

"Sobretot, que els processats han optat per no entrar al terreny de joc i han decidit quedar-se en fora de joc -voluntari i provocat- para denunciar que l’àrbitre és el president del club contrari, que els han deixat només amb el porter i de mans lligades, que al ‘trainer’ el tenen de vacances tancat a Alcalà Meco, i que a la graderia només hi ha policies i militars amb pancartes que bramen "Nosaltres som l’article 8!".

Símil futbolístic, però cartesianament exacte. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!