Egunkaria lliure!

per la llibertat d'expressió, ni sordes ni mudes ni cegues

9 de gener de 2008
0 comentaris

18/98: entre el cop d’estat judicial i l’estat d’excepció

Des del passat 19 de desembre hi ha més ETA i menys Estat de Dret. Aquell dia coneixíem, parcialment, el resum de la macrosentència del macrosumari 18/98, que durant 16 mesos ha processat 56 ciutadans bascos acusats, únicament, d’actuar com a tal. És a dir, com a ciutadans actius i ciutadanes compromeses que, al País Basc, exercien legítimament els seus drets civils i polítics. Per analogies sublimades d’unes diligències prévies obertes pel jutge Baltasar Garzón el llunyà 1989, la metàstasi del "tot és ETA" ha acabat per esclatar en forma de 500 anys de presó, de persecució barroera i de construcció jurídica d’un estat d’excepció sense declarar. En aquesta vessant (anti) jurídica d’un terrorisme  d’Estat de nou encuny que s’acaba de consagrar a cop de cop d’estat judicial. Fa un mes i escaig. Ara i aquí. A casa nostra.

"El que pensàvem que començava com un judici sense proves ha acabat esdevenint un judici sense delictes". Són paraules dels advocats alemanys Martil Poel i Volker Gerloff, que van assistir a les sessions en qualitat d’observadors internacionals, i que van restar astorats des del primer moment. Des de Catalunya, el jurista August Gil Matamala va ser encara més contundent. Després de les primeres sessions va afirmar que no calia suspendre el judici, sinó simplement i urgent, anular-lo. Pocs mesos després, davant la deriva autoritària i esperpèntica de la vista oral, va categoritzar: "primer va inventar-se la figura del ‘terrorisme desarmat’ i acabaran per inventar-se la figura del terrorista pacífic".

Fet i fet, l’advertència de Gil Matamala, com un oratge, ha acabat sent realitat al Regne d’Espanya. Resum devastador: un macroprocés que ha acabat imputant 250 persones en més de 10 sumaris. Per ara, només s’han jutjat dues peçes: la dels organismes juvenils bascos (Jarrai-Haika-Segi) i la del 18/98. Per davant, encara queden les peces d’Udalbiltza, Askatasuna, Egunkaria i Batasuna (peça ‘herriko tabernas’) en la mateixa praxi anihiladora de l’ofegament i l’asfíxia. Prèviament, s’hi contaven les osques de cinc mitjans de comunicació tancats, d’una munió empreses clausurades, del reguitzell d’organitzacions polítiques il·legalitzades i dels organismes populars criminalitzats.

Fa anys, quan Valdecasas s’entestava en equipara el moviment okupa amb ETA, els ‘Ninots’ del dibuixant Toni Batllori varen aixecar acta de la realitat. En una vinyeta un polític eufòric bramava "Ja està, vinclem els moviments socials, l’ecologisme, el pacifisme i els diaris dissidents amb ETA i acabem amb ells!". Una veu en off, com a corus grec, requeria: "amb ETA?". I l’inventor reblava: "No! Amb els moviments socials, l’ecologisme, el pacifisme, els okupes, els diaris dissidents!". La teoria contrainsurgent del peix i l’aigua i l’assecament del riu o, malauradament, la lògica embogida de l’antiterrorisme que ha instalat Videla als quarters generals de l?Audiència Nacional. Deia Videla i diuen el mateix Garzón i la magistrada Murillo: "Terrorista no es només qui posa bombes, sinó qui opera amb idees contra la nostra civilització occidental i cristiana". Argentina 1976. Euskal Herria, 2007, a l’assalt del desmantellament de l’esquerra abertzale política, social i civil.

Mariona Ortiz i David Fernandez | per Illacrua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!