Yo no me llamo Javier
Segur que a molts us sonarà aquesta cançó, popularitzada ja fa més de vint anys pels Toreros Muertos de Pablo Carbonell. Doncs ahir vaig estar a punt de cantar-la després de rebre al mòbil un missatge de Bancaixa que deia:
– Feliç aniversari, Javier!
A pesar de l’error, he d’admetre que el missatge em va tranquil·litzar força. I és que, tot i que mai no he tingut res a veure amb Bancaixa, de tant en tant rebo, també al mòbil, missatges del tipus:
– Li recordem que el deute acumulat puja a 900 euros
– Passi’s per la nostra oficina per parlar de l’estat del seu compte corrent
Res de bo, vaja. Però ara ja sé que el destinatari dels missatges que esborro metòdicament cada cop que m’arriben és un tal Javier que, vés a saber si per casualitat o per què, els va donar el meu número de mòbil.
En fi, millor no capficar-se, perquè de tant en tant també m’arriben missatges amb altres intencionalitats sense que jo recordi haver fet o dit res que justifiqui que me’ls enviïn. Parlo, per exemple, de dones ucraïneses a la recerca de mascles solvents, o de bruixes i tarotistes que em pronostiquen canvis immediats en la feina i l’amor. M’imagino que no és res mes que una nova via per a l’allau publicitari amb què ens bombardegen tot el sant dia.
El cas és que des d’avui, cada cop que rebi un d’aquests missatges, diré ben alt, quasi cridant: “¡Que yo no me llamo Javier!”.
Hoy nos gustaria comunicarle que su saldo total asciende actualmente a diez mil millones de euros. Si fuera tan amable de pasarse por la sucursal, la señorita Elena le entregarà las llaves de su nuevo y maravilloso coche Audi A4. La dirección de Bancaja le desea que pase un feliz dia de aniversario!
M’ha fet molta gràcia el teu post d’avui.