Josep Pastells

En aquest post em refereixo, per descomptat, als autors que com a mínim han publicat un llibre, ja que els potencials i els inèdits només provoquen, com a molt, expectatives.

Per simplificar, podem parlar de tres graus de repercussió de les obres. De menys a més, tenim les que no obtenen cap o quasi cap ressò (només se n’assabenten els amics i familiars de l’autor, la premsa no en parla, es venen menys de cinquanta llibres), les que no passen del tot desapercebudes (el llibre surt a la premsa local o regional, se’n publica alguna crítica, el compra gent que ni tan sols coneix a l’autor, se’n venen entre cinquanta i mil exemplars) i les que són rebudes amb un cert entusiasme. És complicat descriure aquesta darrera categoria, perquè també convindria dividir-la en uns quants apartats, però a grans trets podem dir que els autors que venen poc més de mil llibres d’una de les seves obres (a Catalunya no és una xifra tan baixa com podria pensar algun profà) formen part de la cua d’un grup que també inclou als (pocs, molt pocs) que en venen més d’un milió.

Fama, prestigi i qualitat
En general, com més vendes, més surt el llibre a la premsa, ja no només a nivell local i regional sinó també nacional, continental i planetari. Les crítiques poden ser bones o no, però és segur que se’n publiquen moltes. És, evidentment, la categoria dels best sellers, i també quasi sempre de les obres escrites per autors consagrats. No és gens fàcil definir a un escriptor consagrat, però tampoc és la meva intenció. Només vull aclarir, suposo que innecessàriament, que la fama, el prestigi i la qualitat no van sempre junts i que els grans autors escassegen en la mateixa mesura que els grans llibres.

Frustracions
D’altra banda, tot i que el nivell de ressò pot tenir certa incidència sobre l’aparició de frustracions, la veritat és que no és tan determinant com podria semblar. Hi ha escriptors (pocs, és cert) que omplen totes les seves expectatives amb la publicació d’un llibre i concedeixen ben poca importància a les vendes, la manca de propaganda o les crítiques negatives. I també n’hi ha que per molt que venguin, apareguin als mitjans de comunicació o col·leccionin elogis i lloances, mai no estaran satisfets. La complexitat de la conducta humana es fa encara més evident en el cas dels escriptors, molts dels quals no admetran mai sentir-se frustrats i mantindran en secret un malestar que amb el temps acostuma a intensificar-se.