Josep Pastells

Són, al meu parer, tres elements que tenen en comú tots els escriptors. Les ganes d’escriure semblen d’entrada les més fàcils de posseir, però no són tan habituals com podríem suposar. De fet, la seva mancança constitueix un dels principals motius de frustració.

Vegem un exemple. Un autor determinat vol escriure una novel·la concreta i ja té decidits els personatges, l’enfocament, els girs argumentals i fins i tot el final. El problema és que mai no troba el moment de posar-s’hi. O pitjor encara. S’asseu sovint davant l’ordinador o el full en blanc i és incapaç d’escriure ni una línia. Per empipadora que sigui, aquesta incapacitat acostuma a ser temporal. Tard o d’hora l’escriptor recupera la fluïdesa perduda i és capaç de posar fil a l’agulla. Amb la tècnica i el talent no succeeix el mateix. Tot i que resulta complicat posar-se d’acord sobre el grau de tècnica o de talent de determinats autors, sí que és cert que els escriptors conscients tenen una idea molt aproximada de les seves carències i, en detectar-les, poden tenir motius raonables per sentir-se frustrats. En el cas de la tècnica, sempre es pot millorar a base de treball i, per tant, les frustracions dels autors conscients acostumen a ser momentànies. No és el cas del talent, que ni s’aprèn ni s’explica i, en conseqüència, quan no existeix o és poc abundant pot conduir a terribles frustracions, sobretot quan un escriptor poc dotat compara la seva obra amb la d’un gran autor. Tot això, però, és molt teòric. El cert és que els autors conscients són poc abundants. En general, als escriptors els costa detectar les seves mancances, els dol haver d’admetre que el marge de millora tècnica és immens i que el seu talent és quasi inapreciable en comparació amb el de determinats autors.