Josep Pastells

Inventari de sensacions

Viagra per a escriptors frustrats (II): quatre models

Publicat el 8 de març de 2010 per giusepe

Hi ha escriptors de tota mena i moltes formes de ser escriptor. Qualsevol reducció de les persones que escriuen amb voluntat literària a uns models determinats, a unes categories que ens permetin dividir-les en tres o quatre grups a partir d’alguna similitud bàsica, no és res més que un intent de descriure-les de forma genèrica abans d’entrar en el tema central d’aquest assaig. Amb tot, crec que els quatre models que proposo poden ser aplicats als escriptors des de fa uns quants segles, almenys des que Gutenberg va inventar la impremta. Potser no caldria remuntar-se tant enrere, però estic convençut que cap revolució tecnològica ha modificat en absolut el temperament humà ni, per tant, la manera de ser i de reaccionar de les persones, escriguin o no. És clar que d’això, i molt especialment de l’enorme percentatge d’escriptors que tard o d’hora, de vegades sempre, se senten frustrats, ja en parlaré més endavant. En aquest capítol només em referiré als quatre models d’autor que em serviran de punt de partida, d’objecte d’estudi al llarg d’aquest treball.

Autor potencial

Per a molts ni tan sols és escriptor, però m’interessa incloure’l en aquesta classificació perquè, des del meu punt de vista, no només escriu qui realment escriu, sinó també qui pensa que algun dia escriurà o qui és reclamat per escriure (i, per tant, es planteja ni que sigui per un moment aquesta possibilitat). Com indica el seu nom, l’autor potencial potser es convertirà algun dia en escriptor. O potser no. Podríem dividir-los en dues grans subcategories: els que mantenen més o menys en secret els seus projectes literaris i els que de tant en tant reben ofertes d’editors o són reclamats per escriure alguna obra per part de persones que donen per descomptat que són capaços de produir obres de mèrit. No és el prototipus més castigat per les frustracions, però tampoc en queda exempt.

 

Autor inèdit

Encara no ha publicat res, però sí que ha escrit com a mínim un llibre, sovint més. Aquest grup permet tota classe de matisos, però podem establir dos pols oposats: els autors que a pesar de tots els seus esforços no aconsegueixen publicar i els que ni tan sols ho han intentat. Com veurem després, és un dels grups més propensos a les frustracions.

 

Autor d’un sol llibre

Ha publicat només una obra. És possible que no tingui cap intenció de repetir o que, per molt que ho intenti, no trobi cap editor disposat a apostar per la seva segona obra. De fet, els autors d’un sol llibre també acostumen a acumular grans col·leccions d’inèdits que, per raons òbvies, els converteixen en bons candidats a les frustracions.

 

Autor de més d’un llibre

Aquesta quarta classe d’escriptor, que tanca el model proposat, és potser la més arbitrària, perquè engloba des dels que només han publicat dos llibres als que n’han produït un centenar o més. En qualsevol cas, em sembla que el fet d’haver escrit almenys dos llibres ja situa a l’autor, com a mínim teòricament, en un nivell més avançat que, com és obvi, no té res a veure amb la seva qualitat literària. De tota manera, sigui quina sigui l’extensió de l’obra o el ressò obtingut per aquesta, els membres d’aquest grup no són pas invulnerables a les frustracions, sinó més aviat al contrari.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.