Un tros d’utopia
Josep Pla, per a molts el prosista més important de la llengua catalana juntament amb Ramon Llull, pensava que “per arribar a escriure alguna cosa que tingui un cert sentit, cal haver escrit moltíssim. Escriure moltíssim no és cap sacrifici, més aviat és un plaer –sobretot si hom té alguna cosa a dir, per poca cosa que hom digui. La literatura no tindria cap sentit si no fos pel plaer que produeix escriure. No crec que hi hagi res més eficaç contra el tedi”.
Bé, jo puc dir que m’ho he passat força bé escrivint això que segueix, que no és necessàriament divertit i porta com a títol Un tros d’utopia:
El cor et crida, bramant,
perquè vagis a la terra promesa.
Omple la maleta: ara viuràs,
per fi sabran qui ets.
Un tros d’utopia t’espera.
No tinguis por de caure.
Només et cal el DNI,
un grapat d’euros
i alguna adreça escrita a la mà.
Veus signes d’optimisme a l’horitzó,
a l’ànima, al cap i al cor.
Llàstima que els teus somnis
estiguin fent la migdiada.
de D.N.I. Al seu país tenia nom i casa i pare i mare i la gent sabia què nomia i el cridava pel seu nom i potser ara sura a les aigües enverinades d’algun port, que la tempesta ha dut el seu cos.