Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (99)

A punt de fer cent posts des que em vaig embarcar en el projecte de la marató, potser és oportú recórrer a la poesia, o almenys a paraules que a mi em sonen a poesia:

Mira que fàcil és tallar-se
la pell.
És tan senzill
com observar el sol i acabar
ferit per la llum.
És tan simple com avançar sense rumb
per un camp enfangat
on el teu rastre no arriba ni a anècdota.
Tan previsible com mirar enrere
i no trobar les teves petjades.


Respon a X Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.