Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (89)

Espectacular debut de Pau Gasol amb els Lakers: 24 punts i 12 rebots en només 35 minuts i victòria al camp dels Nets (90-105). A més, sembla que en Pau s’entén molt bé -dins i fora de la pista- amb Kobe Bryant, de manera que tots els indicis apunten que el seu futur pot ser esplendorós. El problema, un problema que ni tan sols és problema però aquests dies, tinc ganes d’explicar-ho, comença a carregar-me una mica és l’enfocament que molts mitjans espanyols donen a la fita d’en Pau, sobretot quan afirmen, amb una insistència extraordinària, que és “el millor esportista espanyol de tots el temps”. I no sé si arribarà a ser-ho, però tinc molt clar que ara mateix no ho és.

 

Admetent la dificultat de mesurar els mèrits d’un esportista o la impossibilitat de comparar-los amb els d’un altre que es dedica a una altra disciplina, i més encara quan comparem esportistes individuals amb jugadors d’equip, penso que en Pau no ha demostrat ni de bon tros ser millor del que, per exemple, va ser-ho Indurain durant cinc Tours consecutius. Cinc anys seguits guanyant la millor volta ciclista del món (això sí que és indiscutible) no poden comparar-se amb la lliga, la copa del rei i el mundial que fins ara ha guanyat Gasol, que no crec que pugui ser qualificat per ningú com el millor jugador de bàsquet del món. De fet, qualsevol entès en la matèria podria fer una llista de sis, vuit o deu noms, pel cap baix, que són considerats millors que Gasol. Si parlem de pívots potser la llista es redueix, però tampoc seria el primer. I a part d’Indurain, que tan sols és un exemple, hi ha uns quants esportistes espanyols i catalans que han quedat unes quantes vegades campions del món i de ben segur, si ho mirem des d’aquest punt de vista, han reunit més mèrits objectius que Gasol pel que fa a la particular jerarquia de cada esport.

 

Ara bé, dit tot això també admeto que no es pot comparar la repercussió de jugar amb els Lakers amb la de ser quinze vegades seguides campió del món de taekwondo, d’hoquei sobre patins o de tir amb arc. Gasol surt constantment a la tele, apareix a totes les portades, protagonitza milers d’informatius i, en fi, ara mateix és el rei del mambo. Em sembla perfecte, però no entenc aquesta necessitat de classificar-ho tot, d’establir rànquings tan genèrics i inevitablement injustos. Felicitats al noi de Sant Boi, per descomptat. Seguiré sempre que pugui les seves actuacions a la (indiscutible, aquesta sí) millor lliga de bàsquet del món.


  1. El que et passa és que et vas quedar a l’1,85 i no pots suportar que el meu germà -i després jo- trionfem a l’NBA. Grava’t-ho al cervell amb lletres daurades: en Pau és el més gran, de moment…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.