Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (87)

No vaig poder seguir la cerimònia dels Goya i encara no he vist la pel.lícula guanyadora, ‘La soledad’, de Jaime Rosales, que també s’ha endut el premi al millor director. Suposo que ara que ha obtingut aquest reconeixement la podrem trobar a la cartellera. Un amic que sí que l’ha vist afirma que és tan bona que sembla francesa. També diu que s’integra amb naturalitat en un temps, un espai i una societat i que transforma tot això en art amb majúscules. Ufff, dic jo. Tot el contrari, afegeixo, del film que vam veure l’altre dia amb la Inés i en Pol, ‘Monstruoso’, de Matt Reeves, una autèntica porqueria que no recomano a ningú.

 

Avui estic un pèl cansat pel rodatge d’ahir al matí a Girona. Em vaig llevar a les set per fer cent rectes al camp de futbol de la Creueta i, a continuació, pujar pel darrere del poblat ibèric fins arribar a l’estadi del GEiEG, baixar pel camp del Girona fins al quarter de la Guàrdia Civil i tornar a la Creueta per la perllongació d’Emili Grahit. Com que em semblava poc, vaig prosseguir fins a Quart per la via del carrilet i, en arribar al rètol del terme municipal de Llambilles, vaig girar cua per tornar a la Creueta. Després dels estiraments de rigor, a dos quarts de deu ja m’havia dutxat i estava a punt per esmorzar amb la família. Calculo que devia recórrer uns 24 quilòmetres a un ritme força lent, molt similar al que hauria de dur a la marató, però puc adduir en defensa pròpia que m’interessa fer-ho així i, a més, no havia esmorzat res, en un intent d’imaginar-me què deu ser això de quedar-te sense forces passat el quilòmetre trenta. La veritat és que cap el final ja estava un pèl marejat, però començo a visualitzar els quaranta-dos quilòmetres, el primer pas per creure’m que els puc córrer.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.