Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (80)

L’altre dia vaig veure Els crims d’Oxford, d’Àlex de la Iglesia, un film inspirat en una novel.la de Guillermo Martinez que reuneix actors com John Hurt, Elijah Wood i Leonor Watling. A més d’intrigues i assassinats, podem trobar-hi matemàtiques i filosofia, però per sobre de tot s’hi detecta la voluntat de fer una pel.lícula de gènere en què s’explica una història d’iniciació. No té res a veure amb els anteriors treballs del director i, per al meu gust, els encaixos argumentals són massa forçats, però està ben feta i permet passar una estona entretinguda.


Després del càstig d’ahir al vespre, aquest migdia m’he limitat a córrer quatre quilòmetres a bon ritme, un concepte que per a mi equival a quatre minuts i mig per quilòmetre. Ara ja reposaré fins al diumenge, és a dir, fins a la mitja marató.

Jo també t’estimo (35)

 

L’Agnès presidia els meus pensaments dia i nit, nit i dia. Em masturbava pensant en ella. Em bufetejava pensant en ella. Em tallava els cabells pensant en ella. Qualsevol acció era per ella. Respirava per ella. Volia matar-me per ella, però continuava vivint per ella. Ella, ella, ella… Sempre ella. Se’m feia impossible imaginar-me que no tornaria a veure-la mai més, que el buit en què s’havia convertit la meva vida no feia res més que expandir-se amb la seva absència.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.