Un repte, potser un destí (61)
Per fi. Després d’uns quants dies amb molta incertesa, l’amic Peter Fernaud (Madrid, 1979) ha rebut el premi ‘Diari de un viatger’, al qual va presentar un conjunt de relats breus, suggerents i divertits que s’inspiraven en el seu viatge en tren per Europa de l’estiu passat: ‘Rubias azul calman el cielo con sus parques’. Es tracta del seu primer premi -el primer d’un llistat que segur que s’ampliarà en el decurs dels anys- i mereix ser celebrat amb tota l’alegria. Felicitats des d’aquí, Peter, perquè has demostrat el que ja sabíem: que no només ets poeta, sinó que també pots escriure coses molt interessants en prosa.
Jo també t’estimo (16)
Però anaven passant els dies i el dolor creixia. Era poderós, terrorífic, humiliant. Em reduïa a un cos degradat i sense sentit, em feia saber que acabaria convertint-me en pols, en res. Vaig haver de deixar el diari. Només plorava. Tot el dia i tota la nit. Pensava que allò era mentida, que alguna força maleïda m’arrossegava al fossar, en algun espai inabastable on plorar estaria prohibit i els colors corromputs.
Pues eso, amigo, que muchas gracias y a ver si podemos seguir descubriendo playas mientras pasamos un buen rato escribiendo. Entretanto, sobrellevaremos los tiempos muertos y encontraremos agradables distracciones como las que prometen esos relatos maratonianos que estás fraguando. Por el camino, seguiremos aprendiendo la lengua de talentos como Monzó, Pàmies o un tal Pastells.