Un repte, potser un destí (6)
Sensacions i reflexions. Preparació i observació. El mateix recorregut de sempre amb protagonistes similars, però sempre una mica diferents. Vuit quilòmetres (quatre d’anada i quatre de tornada) en quaranta minuts. Aquesta serà la rutina durant gairebé un mes, quan ja començaré a fer sèries, a intentar anar més ràpid i progressar.
Una visió pessimista de l’entorn:
Menjar, vestir-se, tenir un lloc per viure i fer-ho com un robot, confòs amb la massa. Fer el que fan tots, assimilar els tòpics, els corrents d’opinió, les pautes de conducta imposades per la majoria o pels que tenen el poder. I treballar com un ase, sense discutir ni il.lusionar-se, renunciant a la independencia i a la llibertat, sense pensar ni aprofundir en res. I així tota la vida, quaranta o cinquanta anys, per després morir en l’anonimat, com un gos, sense records dignes d’evocar.
Una conclusió més o menys optimista: no m’identifico amb el text d’amunt.