Josep Pastells

L’amic Peter Fernaud, que acaba de passar uns dies prou complicats que sortosament han acabat bé, va dedicar-me l’altre dia una de les seves creacions poètiques. Em faria molta vergonya reproduir-la aquí, però sí que convido a qui ho desitgi a visitar la pàgina http://misteriosasenlaplaya.blogspot.com.

És el post del 7 de desembre. Per cert, només hi ha un parell de persones que em diguin Pep. Moltes més m’anomenen Jep i encara més Josep, deixant de banda, és clar, els insults i sobrenoms que en més d’una ocasió m’han dedicat amics i no tan amics.

Ahir vaig córrer set quilòmetres amb molt bones sensacions. No sé si eren les vambes noves o què, però em sentia més lleuger que de costum. Amb més força i energia, quasi pletòric. Ja veurem si era un miratge.

Jo també t’estimo (13)

No m’importava que tothom (els companys del diari, familiars i amics, la gent del barri) sabés que m’havia tornat lesbiana, però volia aportar una mica més d’ordre a un idili que ho havia envaït tot i començava a plantejar-me algun dubte. Quan dic ordre no parlo de tancar bé el dentífric, mantenir neta la cuina o planxar més i millor. Parlo d’un ordre mental, d’una predisposició a planejar un futur comú, d’alguna cosa que em fes sentir que allò no era una aventura o un disbarat. Sé que esteu pensant que ella m’havia avisat, que no hauria hagut de fer-me il.lusions. I també sé que, a pesar de les poques dades que us he donat, esteu convençuts que vaig equivocar-me en ficar-la a casa i, sobretot, en fer-me tantes il.lusions. Em temo que teniu raó, però no necessito consells ni m’interessa la vostra opinió. Només us explico el que va passar, o algunes ramificacions del que va passar.