Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (54)

Avui em toca treballar, però ahir em vaig permetre el luxe de quedar-me al llit fins força tard i, per tant, no vaig anar a córrer de bon matí. De fet, quan finalment em vaig decidir a anar-hi ja era fosc i em feia certa mandra seguir el recorregut habitual, de manera que em vaig decidir a fer rectes de dos-cents metres en una zona il.luminada. Cinquanta rectes, perquè em tocava córrer deu quilòmetres. Va ser una experiència curiosa, perquè tot i el fred que feia hi havia força vianants, gent que pasejava el gos, fumava o simplement s’aturava a xerrar. No és que em molestessin, perquè la recta era prou ampla, però la seva presència no m’acabava de deixar córrer al meu aire. En realitat, no em pregunteu per què, m’obligava a anar un pèl més ràpid del que hauria hagut d’anar. Res de l’altre món, ja ho sé. Ni l’absurda vanitat de pensar que la gent pugui estar pendent de mi i fixar-se en si vaig més o menys ràpid (sóc humà, què hi farem) ni el temps aconseguit: quaranta-cinc minuts, a una mitjana de quatre minuts i mig per quilòmetre que comença a aproximar-se al meu límit i demostra que estic massa lluny no ja dels etíops i kenians, sinó de la majoria de corredors prims i famèlics del planeta, per no dir de tots. Constatat això, avui tampoc no m’he llevat d’hora, però procuraré fer el circuit de sempre encara que sigui de nit o, si repeteixo la recta d’ahir, aïllar-me de la presència d’eventuals espectadors.

Jo també t’estimo (9)

 

De tota manera, suposo que la història no és res de l’altre món. Vam començar a retardar l’hora de sortida de la feina i ens quedàvem a fer el toc en algun bar per mirar-nos als ulls i mantenir xerrades més íntimes. Res de converses banals, o potser sí, però ben aviat va dir-me que ni tenia parella ni volia tenir-ne. Ja deveu intuir que no ho explicaré tot, però m’agradaria que us en féssiu una idea: el plaer, la dolçor d’aquell cos jove, gestos, paraules, silencis… Em venien ganes d’escriure un conte, potser una novel.la, però mai no m’hagués imaginat que acabaria explicant-ho a tanta gent.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.