Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (53)

Crear un món paral.lel al quotidià pot ser com llançar globus a l’aire, però sovint ho necessito per sentir-me millor. M’agradaria mantenir-me sempre entre el somni i la realitat, entre la mentida i la veritat. I ajuntar paraules d’una manera prou convincent per captar l’atenció del lector més rigorós, d’aquell que abandona un llibre si el primer paràgraf ja no l’interessa. 


Continuo llevant-me d’hora per anar a córrer. Abandonar el llit representa un gran esforç, però després comences el dia amb més ganes.

Jo també t’estimo (8)

 

I juro que vam passar uns mesos irrepetibles, en què la nostra relació pro­fessional (jo era cap de redacció i, per tant, havia de supervisar la seva feina) va arribar a ser tan personal que ambdues vam oblidar per complet les altres pells recorregudes, els altres cossos, els altres petons… per centrar-nos en una exclusi­vitat que ni admetia relacions paral.leles ni ens permetia fer res més que estimar-nos amb tots els sentits. No tinc cap intenció d’entrar en detalls per explicar com i per què vaig ser infidel a l’Octavi, de qui m’havia proposat no parlar més. Tampoc no m’interessa referir-me a la meva filla, amb qui mai no m’havia entès i de qui prefereixo no tenir cap notícia, però sí que em ve de gust remarcar que ni va caldre que l’Agnès m’ensenyés res ni en cap moment vaig sentir vergonya per les meves imperfeccions físiques.

 


  1. Sempre he pensat que ls escriptors teniu molta sort de poder crear el vostre propi món. És clar que els lectors també som afortunats de gaudir de les vostres lletres i idees. Com va la novel.la?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.