Josep Pastells

Un dels avantatges indiscutibles de córrer és que tens molt temps per pensar. Això pot ser bo si et serveix per posar en ordre els pensaments, però les coses poden complicar-se si t’obsessiones amb algun tema. En el meu cas, cada cop tendeixo més a deixar passar els fets que em preocupen, no per oblidar-me’n però sí per agafar una major perspectiva o, si és possible, no pensar-hi fins que sigui necessari o imprescindible.

Interrogants. M’agrada obrir interrogants i desconfiar de les respostes clares o tancades. Corro mentre em faig preguntes. Em faig preguntes mentre corro. Les cames comencen a respondre’m bé, però encara em costa agafar un bon ritme. Puc anar a cinc minuts el quilòmetre, sí, però amb massa esforç. Sé que frega el ridícul (12 per hora), però és el meu estat actual.

 Tornem a les preguntes. Com entendre el món contemporani? Quins són els principals enfrontaments militars, polítics, econòmics, energètics i ecològics del món d’avui? Tot és un gran desordre o existeixen lògiques de lectura que ens permeten comprendre millor les dinàmiques que s’enfronten i els interessos que es disputen? Quins són els actors determinants del món contemporani? En quina mesura la globalització liberal està orientant la marxa de la història? La guerra internacional contra el terrorisme és la millor resposta als grans desordres contemporanis? Per què es produeix l’actual despertar de l’Islam? Per què els Estats Units han perdut la Guerra a l’Iraq? Quines conseqüències té per al planeta? Qui mana al món? Què poden fer els ciutadans?

 Si m’endinsés en aquests temes, potser acabaria la marató sense adonar-me’n. De moment, em conformaré amb anar, demà, a una conferencia d’Ignació Ramonet. Parlarà d’aquestes i altres qüestions relacionades amb la geopolítica. També he d’anar a comprar un cobai per a la Rebeca, però d’aquest rossegador (el cobai, no la Rebeca) ja en parlaré un altre dia.