Josep Pastells

Per fi he tornat a escriure! No és que sigui cap gran notícia per a la humanitat, però sí per a mi, que feia massa temps que no em ficava en el paper de narrador. Tot i que vint dies enrere ja vaig anunciar una cosa semblant, he d’admetre que fins aquest cap de setmana no havia escrit pràcticament res. Ara sí, ara ja puc dir que almenys he començat, que és el primer pas per acabar alguna cosa. De moment, gràcies a la col.laboració d’Antoni Rigol -que va tenir l’amabilitat d’explicar-me una anècdota viscuda en una marató-, he  pogut crear un conte que serà, o això espero, l’inici d’una sèrie de relats sobre temes similars.

 D’altra banda, a partir d’avui i durant uns dies canviaré una miqueta el contingut d’aquest bloc. Temps enrere vaig escriure (tot i que la narradora és una dona) una mena de relat amb notes al marge, ‘Jo també t’estimo’. No era res de l’altre món, però em ve de gust reproduir-lo aquí, a petites porcions. Per tant, dedicaré el text superior als comentaris habituals, siguin sobre l’entrenament i la vida quotidiana o les clàssiques aportacions pseudointel.lectuals, i l’inferior a aquesta narració que acabo d’esmentar. Per cert, avui em toca descans, perquè ahir vaig córrer vint quilòmetres.

Jo també t’estimo (1)

Tots podem estar a prop de la bogeria. Jo també. No serà fácil explicar-ho, però crec que tot va començar aquell dia, quan per fi vaig llevar-me després d’haver passat una setmana sencera al llit, posseïda pel deliri d’una febre que ni sé com vaig agafar. Pri­mer em sentia capaç de saber el lloc exacte on es trovaba tothom en cada moment, a Palma o a qualsevol racó del món, però al cap d’uns minuts, quan la simple observació de la gent que passava per davant de la finestra em feia entendre que allò era im­possible, em vaig convèncer que en realitat només era capaç de fer anar enrere el temps. Sí, em creia preparada per resoldre enigmes històrics, retrobar-me amb persones cone­gudes que ja havien mort o espiar el pare i la mare el dia que es van enamorar, per posar només tres exemples del que podia aconseguir amb la meva capacitat de passejar-me pel passat i esbrinar com eren els morts abans de morir, conèixer-los quan encara vivien.